Així ha estat el periple internacional de Puigdemont

De Bèlgica a Alemanya passant per Suïssa, Dinamarca i Finlàndia

És a Hèlsinki on Puigdemont es veu sorprès: Llarena reactiva l'ordre de detenció, i l'obliga a abandonar abans d'hora el país per carretera

Amb el 155 en marxa, el 30 d’octubre de 2017, Carles Puigdemont posa rumb a Bèlgica. Esquiva la cita amb la justícia espanyola, i compareix davant el món. L’estratègia de fer internacional el conflicte amb el govern espanyol comença a caminar.

L’Audiència Nacional dicta la primera ordre de detenció. Puigdemont compareix davant la Fiscalia belga, que demana més temps per decidir. No serà necessari: el Suprem retira aquella primera ordre, i veu com 200 batles catalans viatgen a Bèlgica per donar suport a l’expresident.

Fixa la seva residència temporal a Waterloo. Fa campanya electoral per videoconferència i encapçala la candidatura de Junts per Catalunya. Els desitjos del govern central s’esvaeixen aviat. La llista de Puigdemont suma dos escons manco que Ciutadans. Però el bloc independentista, de nou, aconsegueix la majoria absoluta.

El president del Parlament, Roger Torrent, proposa Puigdemont com a candidat mentre ell participa a un col·loqui a la Universitat de Copenhaguen, el seu primer desplaçament fora del territori belga. Esvaïda la possibilitat d’una investidura a distància, l’expresident hi renuncia de manera provisional i proposa Jordi Sánchez, que tanmateix no aconsegueix suports.

Mentrestant, el viatge continua. Puigdemont fa escala a Ginenbra, on participa en un fòrum internacional sobre drets humans.

I després, Finlàndia. Però és a Hèlsinki on Puigdemont es veu sorprès: Llarena reactiva l’ordre de detenció, i l’obliga a abandonar abans d’hora el país per carretera. No arribarà a Bèlgica. La Policia alemanya l’intercepta abans.