Primera intervenció de l’helicòpter Milana dels Bombers de Mallorca a un incendi a Manacor
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona

Segons dades de l'INE, les Illes van rebre al mes de setembre més d'1,7 milions de turistes
Imatge d'arxiu.
135Les Balears van registrar el setembre passat 9.433.979 pernoctacions en hotels, un 4,1% més que el setembre de l’any passat, amb un total d’1.759.286 viatgers, enfront de l’1.311.111 del mateix període de 2023. En conjunt, fins al setembre, el 2024 s’acumulen 55.342.430 pernoctacions a establiments hotelers, un 6,5% més que en el mateix periode de 2023.
Les Illes van rebre 1.581.810 viatgers estrangers que van realitzar 8.785.376 pernoctacions, mentre que 177.476 turistes nacionals van visitar les Balears, amb un total de 648.603 nits en hotels i una estada mitjana de 5,36 dies, segons les dades de Conjuntura Turística Hotelera de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) publicades avui.
Les Balears, Catalunya i les Canàries van ser les principals destinacions dels estrangers, amb el 32,1%, 18,9% i 18,2% de les pernoctacions, respectivament, mentre que Andalusia i Catalunya van ser els destins favorits dels viatgers nacionals.
Per zones turístiques, Mallorca va registrar el nombre més gran de pernoctacions, amb més de 7,1 milions, gairebé 1,3 milions de visitants i un grau d’ocupació del 82%. Destaca la zona de Palma-Calvià amb el 81,9% d’ocupació de places i Eivissa i Formentera, amb el 80,2%, i entorn d’1,5 milions de pernoctacions.
Quant als punts turístics amb més pernoctacions, al setembre van ser Barcelona, Madrid, Calvià i Palma, mentre que els majors graus d’ocupació del país es van anotar a Sóller (88,9%), Santa Margalida (88,8%) i Llucmajor (87%).
El foc, que bàsicament ha afectat finques agrícoles, ha obligat a desallotjar diversos veïns que encara no han pogut tornar a la zona
Els promotors han esperat 45 anys per poder urbanitzar
La Federació Balear d'Espeleologia acusa la Societat Espeleològica Balear i la Direcció General de Medi Natural de causar danys en una cavitat de la Xarxa Natura 2000
Demanen recuperar els drets perduts durant l'etapa concursal de l'empresa, en què la plantilla va renunciar al 25% del seu salari