Consulta el creixement poblacional al conjunt de l'arxipèlag amb gràfics interactius
Fotografia: TOMÀS MOYA - EUROPA PRESS / Imatge gràfica illes: IB3
2004Les Illes Balears, a diferència d’altres territoris de l’Estat, guanyen població. És una constant que es repeteix des de fa deu anys. El 2025, segons les darreres dades de població publicades per l’INE, Institut Nacional d’Estadística, l’arxipèlag ha guanyat poc més de 16.000 habitants. Enfora de l’Espanya que es buida, les Balears continuen omplint-se i viuen un creixement demogràfic que situa la població resident en gairebé el doble de la que hi havia fa trenta anys.
En termes absoluts, Palma és la ciutat que més població guanya, amb 3.265 ciutadans més que fa un any. Darrere la capital Balear hi ha el municipi d’Eivissa i Manacor, amb creixements de 1.620 i 1.376 habitants respectivament. Són els tres únics municipis que creixen per damunt del miler de residents.
Ariany, el poble que més creix
En proporció, si es té en compte la població que ha guanyat el municipi comparada amb la que tenia, no és Palma la ciutat que més creix, sinó Ariany. Aquest poble de la comarca del Pla de Mallorca és el que registra un percentatge més alt de creixement poblacional en relació als seus residents. Aquest petit nucli de poc més d’un miler d’habitants n’ha sumat 54 el 2025, la qual cosa suposa un augment del 5,3%. En paràmetres semblants trobem altres pobles propers com Costitx i Sant Joan, que registren augments que freguen el 5%.
Sant Llorenç des Cardassar, on més població es perd
Tot i el creixement poblacional generalitzat que experimenten les Illes Balears, no tots els municipis registren pujades. El cas que més destaca és Sant Llorenç des Cardassar, que en el darrer any ha perdut un centenar de residents. Enfora d’aquestes xifres, però també amb creixements negatius hi ha altres quatre municipis de Mallorca, tots de la zona de la Serra de Tramuntana, són Mancor de la Vall, Escorca, Estellencs i Banyalbufar.
L’evolució de la població, per municipis, durant els darrers trenta anys a les Illes Balears
Després de l'accident, s'han desallotjat els habitatges que estan també situats davall el penya-segat
Les fulles queden picades i s'umplen de petits forats causats per aquest insecte
Les grans dimensions del roc, d'uns 5 metres de diàmetre i un pes aproximat de 7 tones, han dificultat les feines, que han durat més de 10 hores
Avui, ja recuperada i quinze anys després d'aquell procés que la va marcar de per vida, insisteix en la importància de la prevenció