El PP, El Pi i Ciutadans registren la moció de censura contra el batle d’Andratx, el socialista Antoni Mir

La moció tiraria endavant amb els vots de les tres formacions, que sumen 9 regidors respecte dels 17 del consistori andritxol

L’Ajuntament d’Andratx tendrà un quart batle abans que acabi el mandat. El Pi ha romput el pacte de Govern, i ha registrat juntament amb el PP i Ciutadans una moció de censura per tombar el socialista Antoni Mir. Primer, va ser Katia Rouarch d’El Pi; llavors, Joan Manera, de Més; ara, encara ho és Mir del PSOE. I serà dia 5 de juliol que es votarà la moció de censura que, en primer terme, l’ha impulsada el PP, amb Estefanía Gonzalvo al capdavant.

L’acció té lloc després de la reprovació a què es va sotmetre dijous passat el batle i que va tirar endavant amb els vots a favor de  PP, Pi, Unides Podem i Ciutadans, i amb l’abstenció de Més per Mallorca. La moció s’aprovarà previsiblement, ja que els tres partits convocants sumen 9 regidors, dels 17 que conformen el ple.

El 5 juliol es votarà la moció de censura i, si no hi ha sorpreses, la popular Estefania Gonzalvo assumirà la batlia. Només 11 mesos abans de les properes eleccions municipals.

El “mal caràcter del batle”, principal motiu

El principal motiu per llevar la batlia a Mir és, segons PP, Pi i Ciutadans, el “mal caràcter del batle”. La setmana passada els populars ja van criticar la seva mala gestió i el mal tarannà a l’hora de dirigir els plens. L’acusaven de contínues faltes de respecte i menyspreu cap als seus companys.

Antoni Mir és batle d’Andratx des del mes de juny de l’any passat, en virtud de l’acord de govern assolit en les eleccions de 2019. Segons aquest, el primer any de batlia va ser per a Katia Rouarch, d’El Pi, seguit de Joan Manera, de Més per Andratx. Antoni Mir havia de ser batle durant dos anys, des de 2021.

Informació d’hemeroteca: Cas Andratx

L’Ajuntament d’Andratx ha estat un dels consistoris mallorquins més esquitxats per casos de corrupció urbanística. El “cas Andratx”, el primer gran cas de corrupció de Mallorca, que es va iniciar l’any 2006, es va saldar amb 30 condemnes, que afectaren principalment càrrecs polítics de l’ajuntament i del Govern. Va resultar ser tan complex i va implicar tantes trames que es varen haver d’obrir fins a 77 peces, algunes de les quals es varen acabar arxivant durant la instrucció i d’altres desembocaren en els consegüents pronunciaments judicials.

Alguns dels càrrecs que varen rebre condemnes de presó, inhabilitació o multes varen ser el llavors batle del municipi, Eugenio Hidalgo, el zelador d’obres, Jaume Mateu Gibert, i qui era director general d’ordenació del Territori del Govern, Jaume Massot. Se’ls acusà de prevaricació, blanqueig de diners i delictes contra l’ordenació del territori. També varen ser condemnats José Ignacio Mir Buades, exassessor jurídic municipal, Juan Carlos Hidalgo Garcés i altres constructors, promotors i arquitectes que treballaven al municipi.

D’altra banda, les responsabilitats polítiques recaigueren en alguns càrrecs vinculats al Partit Popular com l’expresident del Govern, Jaume Matas, i el secretari general del PP Balear, José María Rodríguez, que es reuniren amb el batle Hidalgo. També s’investigà a la consellera d’obres públiques, Margarita Isabel Cabrer, la responsable de nomenar a Jaume Gibert com  a director general, i a Joan Carmel Massot Salvà, director general de relacions amb Europa, que havia estat regidor d’urbanisme al consistori andritxol fins al 2003 i que atorgà presumptament llicències irregulars.