economia

Preocupació sindical per la fusió Bankia-CaixaBank

La duplicitat d'oficines i empleats a les Balears, factor determinant per a la retallada


Bankia i CaixaBank reuneixen avui capvespre els consells d’administració respectius per donar llum verda a la fusió de les dues entitats, que donarà lloc al grup bancari més gran de l’estat espanyol. Previsiblement, també han de posar preu a aquesta operació, que preocupa els sindicats per l’impacte que tendrà en els llocs de feina arreu. A les Balears, Caixabank i Bankia tenen gairebé 1.700 empleats.

La trobada d’avui es produeix després de l’acord entre les cúpules de les dues entitats que comptaria, a més, amb el vistiplau dels principals accionistes. D’ençà que el passat dia 3 s’anuncià l’operació, la composició del nou consell d’administració, amb més pes per a la part de CaixaBank, ha estat un tema de debat. L’Estat, a través del FROB (el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) -com a part de Bankia- hi tendrà presència, tot i que no ha participat en les negociacions, duites amb confidencialitat absoluta. Tot apunta que el domicili social de la nova entitat estarà a València, encara que es mantenguin les seus operatives a Barcelona i Madrid. La marca CaixaBank s’imposarà com ha succeït en les darreres compres de l’entitat.

A partir d’avui, es donarà el sús a una operació que crearà un grup amb actius per import de 650.000 milions d’euros, 6.600 sucursals i una plantilla conjunta de 51.000 empleats. Unes xifres que -ningú no en té dubte- es retallaran, tot i que encara és prest per saber-ne el percentatge.

En experiències similars prèvies, la reducció d’oficines i llocs de feina ronda el 15% -segons el secretari general d’UGT Bankia, Jesús Vázquez– però aquesta fusió presenta algunes especificitats. D’oficines, CaixaBank en té 160 a la comunitat, un poc manco, 145, Bankia; mentre que de treballadors, l’entitat catalana dona feina a 900, i la d’origen madrileny, a gairebé 800. “És una operació molt més gran i amb una duplicitat gairebé absoluta en algunes zones, com les Balears”, explica Vázquez.

Avui comença la primera passa d’una operació que han d’aprovar les dues juntes d’accionistes, previsiblement a l’octubre. I necessitarà superar el control d’organismes: com el Banc Central Europeu, el d’Espanya, o el govern estatal. Tràmits que duran a la fusió jurídica en el primer semestre de 2021, segons calcula Vázquez qui lamenta el desgast que ja duen els treballadors del sector, a les Balears, per exemple, des de fa més de 8 anys amb les diferents integracions bancàries experimentades.

Per la seva banda, l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes, ADICAE, considera que els acords que assoleixin les entitats necessiten incorporar la protecció de clients i consumidors. S’ha de respectar el gran “petit accionariat” present en els dos bancs i assegurar una millor oferta i menors preus, afirma l’entitat.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |


més contingut relacionat

Creix l’oferta de lloguer residencial per la crisi del vacacional

Dos de cada tres propietaris ja han tret els seus habitatges del mercat turístic. La dada és del portal Fotocasa,...

Comencen les obres del parc fotovoltàic de Can Bassó a Binissalem

S'inverteixen quasi tres milions d'euros, dels quals l'Ajuntament n'ha ingressat 90 mil en concepte de llicència d'obres

La Covid-19 posa en perill el futur del sector del fang a Mallorca

La caiguda del turisme ha duit als artesans a una situació econòmica molt complicada

Les pernoctacions hoteleres cauen un 94% respecte al setembre de l’any passat

La xifra aconsegueix just un 5,7% del volum de pernoctacions de fa un any