Preocupació sindical per la fusió Bankia-CaixaBank

Bankia i CaixaBank reuneixen avui capvespre els consells d’administració respectius per donar llum verda a la fusió de les dues entitats, que donarà lloc al grup bancari més gran de l’estat espanyol. Previsiblement, també han de posar preu a aquesta operació, que preocupa els sindicats per l’impacte que tendrà en els llocs de feina arreu. A les Balears, Caixabank i Bankia tenen gairebé 1.700 empleats.

La trobada d’avui es produeix després de l’acord entre les cúpules de les dues entitats que comptaria, a més, amb el vistiplau dels principals accionistes. D’ençà que el passat dia 3 s’anuncià l’operació, la composició del nou consell d’administració, amb més pes per a la part de CaixaBank, ha estat un tema de debat. L’Estat, a través del FROB (el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària) -com a part de Bankia- hi tendrà presència, tot i que no ha participat en les negociacions, duites amb confidencialitat absoluta. Tot apunta que el domicili social de la nova entitat estarà a València, encara que es mantenguin les seus operatives a Barcelona i Madrid. La marca CaixaBank s’imposarà com ha succeït en les darreres compres de l’entitat.

A partir d’avui, es donarà el sús a una operació que crearà un grup amb actius per import de 650.000 milions d’euros, 6.600 sucursals i una plantilla conjunta de 51.000 empleats. Unes xifres que -ningú no en té dubte- es retallaran, tot i que encara és prest per saber-ne el percentatge.

En experiències similars prèvies, la reducció d’oficines i llocs de feina ronda el 15% -segons el secretari general d’UGT Bankia, Jesús Vázquez– però aquesta fusió presenta algunes especificitats. D’oficines, CaixaBank en té 160 a la comunitat, un poc manco, 145, Bankia; mentre que de treballadors, l’entitat catalana dona feina a 900, i la d’origen madrileny, a gairebé 800. “És una operació molt més gran i amb una duplicitat gairebé absoluta en algunes zones, com les Balears”, explica Vázquez.

Avui comença la primera passa d’una operació que han d’aprovar les dues juntes d’accionistes, previsiblement a l’octubre. I necessitarà superar el control d’organismes: com el Banc Central Europeu, el d’Espanya, o el govern estatal. Tràmits que duran a la fusió jurídica en el primer semestre de 2021, segons calcula Vázquez qui lamenta el desgast que ja duen els treballadors del sector, a les Balears, per exemple, des de fa més de 8 anys amb les diferents integracions bancàries experimentades.

Per la seva banda, l’Associació d’Usuaris de Bancs i Caixes, ADICAE, considera que els acords que assoleixin les entitats necessiten incorporar la protecció de clients i consumidors. S’ha de respectar el gran “petit accionariat” present en els dos bancs i assegurar una millor oferta i menors preus, afirma l’entitat.