SOCIETAT

Primer Lluc a peu sense restriccions després de la pandèmia

Amb el diploma a la mà, alguns es dirigeixen al fisioterapeuta; altres descansen a l'ombra i amb els peus en remull a la font


La tradicional marxa des Güell a Lluc a Peu ha congregat més de 5.000 persones que no s’han volgut perdre aquesta edició número 48. Les raons de participar-hi són diverses: Com a repte personal, perquè han fet una promesa o simplement perquè almanco, un cop a la vida, s’ha de fer la caminada.

Darrers quilòmetres fins a arribar a Lluc i ja cansats continuen l’ascens. Però n’hi ha que encara estan ben animats, és clar que han sortit des d’Inca. Una aturada, això sí, ajuda a agafar forces.

I entre els milers de participants, una dona que ve de Sud-àfrica. I l’experiència ha estat inoblidable. Qualcú, en canvi, lamenta que ha hagut de tornar enrere, les forces li han fallat.

A Lluc, cares de satisfacció amb el diploma a la mà, en què els anoten el nom i les hores que han tardat a arribar-hi. I, tot seguit, hi ha qui passa a les lliteres dels fisioterapeutes. Però l’esplanada i l’ombra dels arbres és també aturada obligada, o la font.

Peus en remull i cames en l’aire per relaxar-se. Això és el que fan els marxaires tan bon punt tenen el diploma que acredita que han pujat a Lluc a peu. La fita ha estat dura, molts tenen els peus i els bessons destrossats, però val la pena. Acaben amb un bon berenar, rialles, records i ja amb l’autobús cap a casa, fins a una pròxima edició, en la qual participaran… potser.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |