Un jove, molt greu en ser atropellat a la carretera entre Lloseta i Inca
Ha estat conduït a Son Espases, en comptes de l'hospital d'Inca, a causa del seu estat
Amb el diploma a la mà, alguns es dirigeixen al fisioterapeuta; altres descansen a l'ombra i amb els peus en remull a la font
La tradicional marxa des Güell a Lluc a Peu ha congregat més de 5.000 persones que no s’han volgut perdre aquesta edició número 48. Les raons de participar-hi són diverses: Com a repte personal, perquè han fet una promesa o simplement perquè almanco, un cop a la vida, s’ha de fer la caminada.
Darrers quilòmetres fins a arribar a Lluc i ja cansats continuen l’ascens. Però n’hi ha que encara estan ben animats, és clar que han sortit des d’Inca. Una aturada, això sí, ajuda a agafar forces.
I entre els milers de participants, una dona que ve de Sud-àfrica. I l’experiència ha estat inoblidable. Qualcú, en canvi, lamenta que ha hagut de tornar enrere, les forces li han fallat.
A Lluc, cares de satisfacció amb el diploma a la mà, en què els anoten el nom i les hores que han tardat a arribar-hi. I, tot seguit, hi ha qui passa a les lliteres dels fisioterapeutes. Però l’esplanada i l’ombra dels arbres és també aturada obligada, o la font.
Peus en remull i cames en l’aire per relaxar-se. Això és el que fan els marxaires tan bon punt tenen el diploma que acredita que han pujat a Lluc a peu. La fita ha estat dura, molts tenen els peus i els bessons destrossats, però val la pena. Acaben amb un bon berenar, rialles, records i ja amb l’autobús cap a casa, fins a una pròxima edició, en la qual participaran… potser.
Ha estat conduït a Son Espases, en comptes de l'hospital d'Inca, a causa del seu estat
Pare de dos fills, Quesada es va donar a conèixer a les xarxes socials per compartir sense filtres el seu dia a dia amb la malaltia
Les aules tenen goteres i l'escala d'emergències està precintada
Els treballadors asseguren que se senten indefensos per la manca de representats legals