Primera exposició pòstuma de Riera Ferrari quatre anys després de la mort de l’artista

La cessió del fons dels hereus de Ferrari a l'Associació Cultural s'Agrícola permet ara exhibir una col·lecció de pintures que recorr 60 anys de recerca incansable

Els familiars hereus del llegat de Riera Ferrari a la nova Sala Ferrari a l'Associació Cultural s'Agrícola de Manacor

Maria del Mar Bonet va ser una de les veus destacades a la Finca de L’Auba, propietat de Riera Ferrari, durant les Serenates d’Estiu. Ara, quatre anys després de la mort de l’artista arriba la primera exposició pòstuma.

Manacor, el poble que el va veure néixer, obre una mostra permanent d’un dels pintors referents de l’art contemporani. Fins ara, mai no s’ha fet cap retrospectiva amb exposicions, ni existeix catàleg de la seva obra ingent. La cessió del fons dels hereus de Ferrari a l’Associació Cultural s’Agrícola permet ara exhibir una col·lecció de pintures que recorr 60 anys de recerca incansable.

Parlam de 24 pintures on podem observar l’empremta única de Ferrari, a través de la plasticitat derivada del pas del temps i el reflex del seu estat d’ànim. La matèria i la tècnica de l’aiguada són ben presents en aquest recorregut per l’obra d’uns dels creadors contemporanis més polifacètics i avantguardistes de les Balears. A la nova Sala Ferrari, ubicada a una de les plantes de s’Agrícola, trobam una obra precoç – una pintura a l’oli de la seva infantesa-, fins a una de les seves darreres pintures de format reduït. El comissari és Joan Servera explica que “la mostra comença amb una pintura a l’oli que Ferrari va fer as 8 anys. Aleshores, la seva mare ja va emmarcar l’obra”.  Així mateix, s’exhibeix un de les seus darrers llenços. “Joan pintava en petit format perquè la malaltia l’impedia fer grans esforços”. recorda el comissari de l’exposició.

Servera – que guarda dins el seu arxiu centenars de fotografies de Ferrari que va captar amb el seu objectiu- critica que Manacor no ha potenciat la vàlua de l’artista. “Manacor no s’ha portat bé amb l’artista”, retreu Servera. Reivindica que se li dediqui un carrer o plaça i alhora, es restauri l’escultura que fou destrossada arran d’un accident.

Tot i la necessitat de transcendir que tenia Ferrari, els experts asseguren que no s’ha fet justícia a aquest gran creador de matèria a sèries com “les Roques” o a “les Bestioles Mediterrànies”. Ara, aquesta planta sencera de s’Agrícola mostra una part de la seva obra ingent repartida arreu del món. Maria Rosa Rosselló, portaveu de les famílies hereves del llegat Ferrari.

I és que “Ferrari va dur el nom de Manacor arreu… “s’estimava molt el poble que el va veure néixer”, defensa el president de s’Agrícola Llorenç Femenies, que retreu alhora que la ciutat té un deute amb l’artista. “Des de fa molts anys, era un anhels que teníem els socis de s’Agrícola”

Quan tenia 20 anys, Ferrari es traslladà a Barcelona on estudià Belles Arts a l’Escola Superior de Sant Jordi. La primera exposició internacional va ser a Hèlsinki. Venècia fou la inspiració d’una de les sèries més destacades. Ara, la Sala Ferrari també obre portes a una biblioteca amb fons d’autors manacorins i d’altres títols locals. Antoni Sureda, bibliotecari, explica que “estam en conserveses amb la universitat de les Illes per contractar la fugura de becari i avançar en la catalogació dels volums”.

Avui dia, el llegat de Ferrari –premi Ramon Llull, es troba escampat arreu del món. Va exposar a galeries prestigioses de Los Angeles, París, Roma i Alemanya. Hi ha molta obra a Catalunya i aquí a les Illes, sobretot a Mallorca, entre espais expositius públics i cases privades.