política

“Puc prometre i promet…”. Els sons que s’escoltaven a les primeres eleccions democràtiques

Què se sentia? Què demanaven els polítics a les seves campanyes electorals? Quin discurs va fer Suárez que el va fer guanyador dels comicis?


És 15 de juny, i avui fa 40 anys de les primeres eleccions de la democàcia. Quatre dècades d’una fita històrica que va permetre recuperar les urnes des de la Segona República espanyola. Es triaven les Corts constituents que havien de redactar la vigent Constitució espanyola. Havien passat 41 anys i 4 mesos des d’aquell 16 de febrer de 1936, la tercera i darrera convocatòria d’uns comicis generals. Enrere quedava una cruenta guerra civil i una llarga i tenebrosa dictadura. L’opressió de Franco va fer recular una societat, que un dia com avui fa 40 anys tornava a veure la llum de la democràcia. Hi havia tantes ganes de votar que la participació es va disparar fins gairebé el 80%.

Unes eleccions que va guanyar UCD, el partit liderat per Adolfo Suárez. Va obtenir el 34% dels vots. La segona força més votada va ser el PSOE, amb Felipe Gónzalez. Ja més allunyats varen quedar Alianza Popular i el Partit Comunista. Suárez va guanyar els comicis sense fer campanya electoral, només amb el discurs televisat dos dies abans de les eleccions. Allà va nèixer una de les frases cèlebres que en un primer moment va ser utilizada pels humoristes de l’època per fer befa, però que ha acabat formant part del llenguatge periodístic i també popular.

“Puedo prometer y prometo intentar elaborar una Constitución en colaboración con todos los grupos representados en las Cortes, cualquiera que sea su número de escaños.
Puedo prometer y prometo, porque después de las elecciones ya existirán los instrumentos necesarios, dedicar todos los esfuerzos a lograr un entendimiento social que permita fijar las nuevas líneas básicas que ha de seguir la economía española en los próximos años.”

La resta de partits sí que van sortir al carrer per fer campanya. Res a veure amb les que es fan actualment. Així ho recorda el socialista, Emilio Alonso, un dels sis diputats de les Balears que va sortir electe l’any 1977.

“…por la noche, por los buzones metiendo los panfletos. Y luego cuando llegaban las campañas de pegar los pósters personalmente.”

De fet així presentaven els seus programes electorals el candidat socialista, Felipe González i el candidat del Partit Comunista, Santiago Carrillo.

Felipe González: “Queremos cambiar la sociedad. Y queremos cambiarla al ritmo que el pueblo marque. Porque nuestro partido es un partido del pueblo, para el pueblo i que nace del pueblo.”

Santiago Carrillo: “Lo que los comunistas queremos de todo corazón es que en España no vuelva a ver una nueva guerra civil.”

A les Illes, els resultats varen anar amb concordança als estatals. UCD va aconseguir el 51,80% dels vots i 4 diputats.

El partit socialista va aconseguir dos escons. I com també va passar als resultats estatals, tant Alianza Popular com el Partit Comunista no varen aconseguir una gran representativitat.


Escolta el reportatge complet de l’Informatiu Vespre d’IB3 Ràdio aqui


 40 anys de les primeres eleccions democràtiques després de la Dictadura

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

darrers sumaris

-->

més contingut relacionat

Els càrrecs de confiança del Consell de Mallorca cobraran un 5% més

La distribució de càrrecs, i les retribucions dels salaris, han centrat la primera sessió plenària de la legislatura

Vicenç Vidal formarà part del nou grup d’esquerra confederal al Senat

A banda de Més per Mallorca aquest grup estarà integrat per Compromís, Més Madrid, Endavant Andalusia i Catalunya en Comú

La diputada Antònia Jover registra una bateria de preguntes sobre Son Busquets al Congrés

Vol demanar al Govern central si creu si s'està especulant

El Consell de Menorca congela els sous polítics però encareix el cost del govern un 19%

L'increment s'atribuiex a l'augment de salaris dels consellers per l'IPC i a la incorporació de 5 nous directors insulars