Illes Balears
Quan els qui salven del suïcidi, el pateixen entre les seves files
L'any passat se suïcidaren a Espanya deu policies nacionals i onze guàrdies civils
04/05/2025
125
Amb les seves intervencions, els cossos i forces de seguretat de l’Estat tenen un paper clau a l’hora de mirar d’evitar, en darrera instància, les morts per suïcidi. Tanmateix, i d’altra banda, aquest problema social no és aliè a ells mateixos: l’any passat se suïcidaren a Espanya deu policies nacionals i onze guàrdies civils. No debades, parlam treballadors de professions de risc, també en l’àmbit emociona. I malgrat això, si el suïcidi ha estat durant anys un tema tabú en general a la societat, encara ho ha estat més en l’àmbit policial.
“Tenim un bon procés de selecció per destriar les persones amb personalitat complicada, però malgrat això no deixam de tenir els problemes que té tot el món amb l’afegit que la nostra és una professió amb molt d’estrès, molt complicada i en què es veuen coses que ningú no hauria de veure. I, a més, comptam amb moltes més possibilitats que la majoria dels ciutadans perquè tenim armes, pistoles, a la nostra disposició”, explica a IB3 Notícies Jose Luis Santafé, cap superior de la Policia Nacional a les Baleares, amb motiu de la seva participació aquest tres de maig a les II Jornades per la Prevenció del Suïcidi que ha organitzat la UNED a les Illes Balears.
“No és una crítica al sistema, és que és així. Has de prendre una decisió, detenir, disparar en dècimes de segons i després aquestes decisions s’analitzen a llocs on hi ha molt de temps per pensar i per decidir si el que s’ha fet està bé o malament. Encara que tenguem molt d’entrenament, això a vegades fa que els companys tenguin problemes jurídics que deriven en tendències suïcides”, afegeix Santafé en referència a les diligències judicials que s’obrin en relació amb els agents.
La Policia Nacional té un pla de prevenció de la salut mental i prevenció de la conducta suïcida i atén, emperò, des de Madrid les necessitats dels agents. El SUP —Sindicat Unificat de Policia— demana una Unitat Bàsica Sanitària a les Balears, una possibilitat que, de moment, no ha fet possible la falta de recursos per part del Ministeri de l’Interior i, per això, explica el portaveu sindical Manuel Pavón, ofereixen pel seu compte el servei d’atenció psicològica no només als policies nacionals sinó també a guàrdies civils, policies locals i personal de seguretat privada.
“A la societat, en general, i a la policia, en particular, estam acostumats a anar al gimnàs, cuidar el nostre cos, però sovint oblidam la salut mental. I s’ha de normalitzar ser atès per psicòlegs i gent especialitzada. El company que és al carrer atén infinitat de telefonades de socors i quan arriba a ca seva i es treu l’uniforme, ho ha de digerir. I a vegades s’ho queda dedins”.
IB3 Notícies ha contactat amb l’AUGC —Associació Unificada de la Guàrdia Civil— per comptar amb la seva veu per aquesta notícia i, malgrat la bona disposició, el seu protocol de comunicació ha fet que, de moment, no la puguem incloure en la informació.
Jornades de suïcidi UNED i el dol
La mort per suïcidi continua sent una de les principals causes de defunció a l’estat espanyol; un problema social amb moltes derivades, entre les quals hi ha la dels supervivents, familiars i amics de la persona que comet suïcidi.
“És imprescindible parlar d’un problema tan gran com és el del suïcidi, un tema tabú que en alguns col·lectius com, per exemple, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, encara ho és més quan es tracta d’un dels col·lectius amb més risc per comptar amb una arma a casa… Se n’ha de parlar, parlar, parlar i no parar de parlar-ne”, exposa Judit Vega, directora de la UNED a les Illes Balears i promotora de la jornada de ponències que hi tenen relació.
En les exposicions ha participat el professor de secundària Andreu Burguera, el germà del qual va morir per suïcidi l’any passat després de recaure en una depressió i en espera de tornar a començar teràpia. Va deixar una nota de comiat, agraïment i desculpabilització a la família.
“El suport extern és una ajuda molt important, a més del social i familiar amb el qual nosaltres, afortunadament, hem comptat… Per a nosaltres no és un tema tabú, així com per molta gent el tema del suïcidi ho continua sent i ho disfressen com un accident perquè no ho accepten, nosaltres des del primer moment ho hem tengut molt clar… És un pas important perquè, vulguis o no, t’ajudes a seguir endavant i acceptar que és un suïcidi, que s’ha tret la vida, és una decisió personal”.
Jennifer Prata, psicòloga coordinadora del Grup de Treball de Prevenció del Suïcidi del Col·legi de Psicòlegs aconsella deixar-se guiar per la necessitat de cada familiar o amic d’un mort per suïcidi a l’hora de passar-ne el dol.
“Que els escoltam, que no és cap doi i no els invalidam dient, per exemple, ‘va, que ja han passat sis mesos, com és que encara segueixes plorant?’; hem d’evitar tot aquest tipus de comentaris i, fins i tot, dir ‘idò ara has de ser fort’; com em pots demanar que sigui fort ara que tot el meu món s’ha ensorrat”, diu Prata que al·ludeix igualment al sentiment d’abandonament, especialment en una parella o davant la mort del fill.
“És que m’ha abandonat”, es refereix en relació amb un comentari que sent sovint en l’acompanyament de dol en aquests casos, a més d’assenyalar l’autoculpabilització: “i si li hagués telefonat, i si hagués arribat abans, i si me n’hagués adonat… Feim moltes preguntes amb el problema que gran part quedaran sense resposta perquè aquestes persones ja no hi són”.
En el cas dels infants i altres persones més vulnerables supervivents de la mort per suïcidi d’un ésser estimat, s’ha de tenir molta cura de no subestimar-ne el dolor.
“Amb els nins i adolescents assumim que estan bé perquè tornen a l’escola, amb els seus amics i, per ventura, no veim que expressin el seu dolor en l’àmbit emocional. Però això no vol dir que no el carreguin. No vull dir que tots els dolors i dols [en un menor] per una mort per suïcidi hagi de tenir un acompanyament psicològic, però sí que convé que estiguem més pendents d’ells i no descartem, perquè no, acudir a l’acompanyament d’un professional”, afegeix la psicòloga.
Notícies relacionades >
04/05/2025
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
A les Illes desapareixen una mitjana de sis persones cada setmana
Sortosament, nou de cada deu casos són desaparicions voluntàries i es resolen en uns dies
