Illes Balears
Es calcula que en aquests moments hi ha fins a 236.000 tones de partícules de plàstic surant a la superfície dels mars
28/03/2018
Plàncton i microplàstics a l'Àrtic. /Anna Deniaud/Tara Expeditions Foundation
34La presència de microfibres sintètiques i semisintètiques a la mar pot ser fins a mil vegades major que la prevista pels models utilitzats fins ara per estudiar el gegantesc problema de contaminació que provoquen els plàstics a tots els oceans. És el resultat d’un estudi publicat a la revista ‘Environmental Pollution‘ per l’ONG Adventure Scientist, el Col·legi de l’Atlàntic de Maine (EUA) i la Universitat de Virgínia (EUA).
Els autors d’aquest treball posen en dubte les estimacions fetes fins ara sobre el volum de plàstic que es troba als oceans, ja que asseguren, les mostres s’havien pres fins ara amb xarxes d’arrossegament, que no aconsegueixen retenir les microfibres de grandària més petita. Per fer el seu estudi, en canvi, s’han basat en 1.628 mostres d’aigua preses a tots els oceans, entre l’any 2013 i el 2017, recollides a la superfície dels oceans, tant mar endins com a la costa, amb contenidors d’un litre de capacitat. Els navegants de l’ARC, una regata a vela que cada tardor creua l’Atlàntic des de Las Palmas fins al Carib, han recollit gairebé dos terços de les mostres. Els resultats alarmants s’aprecien també en altres mostres del Pacífic, l’Índic, l’Àrtic i l’Antàrtic.
Els estudis més recents xifren entre 5,95 i 15,11 milions de tones la quantitat de plàstic que arriba cada any als oceans directament o a través dels rius, un enorme volum d’escombraries que després els corrents mouen pràcticament per tot el globus.
De fet, es calcula que en aquests moments hi ha fins a 236.000 tones de partícules de plàstic surant a la superfície dels diferents mars del món, una xifra que els autors d’aquest article adverteixen que pot ser molt inferior a la real, perquè es basa en el volum de partícules recollides amb xarxes d’arrossegament, generalment amb grandàries a partir de 5 mil·límetres de longitud.
No obstant això, les seves mostres revelen que cada litre d’aigua de la superfície dels oceans té una mitjana d’11,8 micro partícules (de 0,1 a 1,5 mil·límetres) de fibres plàstiques, semisintètiques o no sintètiques, quantitat que supera “en tres ordres de magnitud” (és a dir, multiplica per 1.000) la prevista pels models que basen les seves projeccions en el plàstic retingut en xarxes.
Les quantitats de microfibres per litre d’aigua són encara majors a l’Àrtic (31,3), les aigües que circumden l’Antàrtida (15,4) i l’Atlàntic (13,4), mentre que el Pacífic (7,0) i l’Índic (4,2) presenten valors per sota de la mitjana.
Els autors havien centrat el seu estudi inicialment en les fibres plàstiques, però després van decidir incloure en els seus resultats les no sintètiques (com a cotó, llana i cel·lulosa), perquè han comprovat que estan barrejades en l’aigua amb les anteriors i que també contenen tints i altres substàncies potencialment contaminants.
“Un nombre significatiu de partícules són transportades cap a oceans oberts i latituds altes, on la seva degradació s’alenteix, pel que romanen més temps a l’aigua. Les partícules semisintètiques i no sintètiques d’origen humà poden generar impactes mediambientals i biològics que en la majoria dels casos s’ha infravalorat”, argumenten.
28/03/2018
El succés, segons la informació del SAMU, ha tengut lloc aquest dilluns matí
Segons fonts de la Guàrdia Civil, el succés ha ocorregut a les 17.45 hores en un establiment de menjar tradicional molt conegut
De moment, la pana no està afectant el sistema elèctric de les Balears
Es tracta d'un britànic de 40 anys
