Aquests dies molts de vosaltres haureu notat com, a primeres hores del dematí, el sol que esperàveu veure es convertia en un cel completament tapat de boira o niguls baixos. Efectivament, aquests dies hem tengut un fenomen que es coneix com a boira d’advecció.
A diferència de les boires d’irradiació, que es formen generalment a bandes d’interior i enclotades, aquestes s’estimen més estar a la mar, que és precisament on es formen. Ara bé, per què?
Idò mirau, encara que paregui contradictori, la causant és una massa d’aire molt càlida i estable. Clar, quan entren en combinació un aire prou càlid i humit i una superfície de la mar encara relativament freda, aquesta fina capa d’aire més en contacte amb la mar perd temperatura per fricció, i, per tant, puja la humitat relativa i es condensa. Aquesta condensació és la que genera els niguls de boira.
De fet, al sud de les illes, han arribat a ser bastant extenses i espesses. Tot i això, quan el sol comença a encalentir les zones properes que no estan cobertes, la calor que produeix en superfície crea un corrent d’aire ascendent que romp aquest nigul, i el fragmenta en niguls baixos que després solen donar pas al sol.
És una situació clàssica dels anticiclons i, sobretot, de la primavera, i és que ja ho venim comentant aquestes setmanes, amb dies de 23ºC i 24ºC de màxima, que la primavera enguany ha volgut guaitar més prest del que toca.
Hi tornarà l’hivern? No el doneu per mort, encara.
Foto: Jaime Guasp, Galilea.
