Quin paper jugaven Urdangarin i Matas al cas Nóos?

La sentència del Suprem defineix com a trampolí l'ús que va fer Urdangarín de la seva posició com a gendre del rei Joan Carles

La sentència del Tribunal Suprem defineix com a trampolí l’ús que va fer Iñaki Urdangarín de la seva posició privilegiada com a gendre del llavors Rei Joan Carles. Una influència que no es limitava a la contractació. Diu la sentència, que en feia abús per obtenir un tractament privilegiat. Afegeix, a més, que aprofitava la posició de prevalença amb l’exdirector general d’Esports, José Luis Ballester, i sobretot amb l’expresident Jaume Matas, per obtenir contractes per a l’Institut Nóos.

Per això, el tribunal manté per a ell els delictes de tràfic d’influències, frau a l’administració, malversació de cabals públics i contra la hisenda pública. També el de prevaricació, perquè diu la sentència, qualsevol home mitjà entén que és una resolució arbitrària, fins i tot, se sol indignar quan pateix un cas d’arbitrarietat.

El seu exsoci, Diego Torres, que veu rebaixada la pena en poc més de 2 anys, és absolt dels delictes de blanqueig i de tràfic d’influències. De l’expresident Matas, per a qui el Suprem manté la condemna de l’Audiència de Palma, 3 anys i 8 mesos de presó, la sentència el situa com el motor d’Urdangarín. Diu el Suprem que Matas era qui actuava, sense importar-li els beneficis reals que es poguessin reportar a la comunitat, la fundació, l’empresa i els seus fins. Apunta que es despreocupava de si es justificaven o no les despeses. Per això, manté el delicte de malversació de cabals públics. Matas també és condemnat per frau a l’administració i prevaricació. El tribunal remarca que la documentació és falsa, no perquè no sigui real, sinó perquè les actes que ho documenten són directament inexistents. I, per tant, per això, manté també la condemna per falsedat documental.