Illes Balears
L'Associació d'Afectats lamenta que encara no s'ha implementat cap de les mesures de seguretat aprovades per la Comissió d'investigació del Congrés
20/08/2023
Faltaven quinze minuts per les 3 del capvespre quan una columna de fum va encendre totes les alarmes a Barajas. Un avió amb destinació a Gran Canària s’estavellava després d’alçar-se fins a una altura de 12 metres mentre efectuava la maniobra d’enlairament.
L’accident suposava una de les majors tragèdies en la història de l’aviació comercial a Espanya. En total, hi van perdre la vida 154 persones, entre elles, tres mallorquins: el comandant, el segon pilot i un altre pilot que viatjava com a passatger; la consternació a la seu de la companyia, a Palma, va ser total.
Les primeres investigacions es centren en els anomenats flaps i slats, els alerons que permeten aterrar i enlairar-se. La Comissió d’Investigació assenyala, tres anys després, una cadena d’errors, atribuïbles als pilots i al mateniment de l’aparell. El 2012, la justícia n’arxiva la causa penal.
L’Associació de Víctimes no es conforma i aconsegueix, el 2018, que el Congrés posi en marxa una Comissió d’investigació. Aquesta conclou que l’accident es va produir per un “error sistèmic” que va propiciar que l’avió s’enlairàs sense totes les garanties. El dictamen inclou recomanacions i una llista de 18 persones vinculades al Ministeri de Foment que serien corresponsables de la tragèdia. El document no fou remès a la Fiscalia per decisió de la presidenta de Congrés, Mertixell Batet.
Les reclamacions de justícia de les víctimes es mantenen fins al dia d’avui. La presidenta de l’Associació d’afectats ha assegurat, aquest diumenge, en roda de premsa, que no defallirà fins que es depurin totes les responsabilitats.
20/08/2023
A Calvià i Eivissa, municipis que estan obligats a aplicar aquest tipus de mesures, encara en tenen pendents l'aprovació
La retransmissió començarà per la televisió i el canal de Youtube a les 17.50 h
Segons els professionals d'Emergències, ha estat una "nit complicada"
El primer president socialista de la història a les Illes va encapçalar el Govern de coalició del Pacte de Progrés per dues legislatures
