La radiografia de l’assetjament escolar: agressions en grup i amenaces per WhatsApp, Instagram, TikTok i videojocs

Tres de cada quatre casos són atacs en grup, del 43,7% el 2018-19 s'ha passat al 72,4% el 2020-21

Una menor davant una pantalla d'ordinador.

El confinament, els grups bombolla i la disminució de les ràtios escolars han fet que l’assetjament escolar hagi baixat a la meitat respecte abans de la pandèmia: 15,2% d’alumnes que diuen que a la seva classe hi ha algun company que el pateix enfront del 34,1% de 2019 (el 2016 eren el 50%). És una dada del III Estudi sobre Assetjament Escolar i Ciberbullying segons els afectats per la Fundació Anar, d’ajut a infants i adolescents en risc, en col·laboració amb Mútua Madrileña. L’altra cara de la moneda és que s’han agreujat els casos que persisteixen: gairebé en tres de cada quatre, són atacs en grup (del 43,7% el 2018-19 s’ha passat al 72,4% el 2020-21).

A més, que l’assetjament entre joves hagi minvat als centres escolars no vol dir que hagi deixat de dur-se a terme: guanya terreny de manera virtual a través de les aplicacions per comunicar-se que empren als seus mòbils. Whatsapp continua sent l’eina d’assetjament més emprada per fer bullying (53,9%) seguit d’Instagram (44,4%), Tik–Tok (38,5%) i els vídeojocs (37,7%). Les dades han sorgit d’entrevistes a escolars de 329 centres educatius, de sis comunitats autònomes, entre les quals les Illes Balears (no s’han facilitat dades desagregades).

Meitat de casos sense solució

És preocupant també saber que aquests joves diuen que gairebé la meitat dels casos de bullying a l’escola i els instituts detectats continuen sense resoldre’s. I això que el 80% dels alumnes diu que el centre va actuar per posar-hi solució. Quant als professors, que els nins identifiquen com el principi de la solució a l’assetjament, la meitat diuen que no tenen ni formació ni recursos suficients per fer-hi front.

Així mateix i després que els entrevistadors explicassin que hi ha moltes maneres d’assetjar algú, a vegades sense ser-ne gaire conscient, un de cada cinc alumnes va reconèixer haver participat dels abusos. El cas és que encara hi ha un 3 i mig per cent d’alumnes que afirmen que encara que n’haguessin estat conscients haurien continuat fent-ho.

En qualsevol cas també és àmpliament majoritària la consciència entre els escolars que la unió entre els companys davant un cas de bullying fa que la víctima se senti millor. A més, val a dir, que aquests mateixos companys saben de cada vegada més que les amenaces, la difusió de rumors i l’aïllament, també són formes d’assetjament… I quins són els motius d’aquest assetjament?

En primer lloc, segons els mateixos alumnes que han respost a les enquestes, l’aspecte físic... A continuació, la percepció de la víctima com a “diferent”… Després, per les coses que fa o diu, pels seus gustos… en cinquè lloc, per ser la víctima d’un altre país, cultura, raça o religió… Ser nou al centre, la condició sexual i tenir molts o pocs doblers, són les causes que tanquen la llista de motius del bullying.

Per cert que la meitat dels alumnes d’aquest estudi està a favor de la prohibició del mòbil a les aules. Només un de cada cinc, diu la Fundació Anar, troba que és una mesura inadequada.