X

Rafael Serra, familiar d’una víctima del franquisme a Eivissa: “Hi havia una sensació de buit, un familiar de qui no es parlava”

Els familiars de les víctimes identificades al cementeri de Sant Francesc i ses Figueretes conclouen una cerca que ha durat anys

22/05/2024

Rafael Serra, familiar d’una víctima del franquisme a Eivissa: “Hi havia una sensació de buit, un familiar de qui no es parlava”

86

Després de molts d’anys de cerca, Rafael Serra Costa va rebre una telefonada molt esperada. Havien identificat les restes del seu besavi, Bartomeu Costa Serra, entre les trobades a les exhumacions del cementeri de ses Figueretes. “Hi havia com una sensació de buit a la família. Hi ha un familiar que no hi és i no me’n parlen i no sé per què”, explica. Aquest buit el va impulsar a reconstruir el que havia passat. Van afusellar el seu besavi el novembre del 1936, tenia seixanta-tres anys.

Matilde, per part seva, tenia vuit anys quan va veure per darrera vegada son pare. José Corbacho Sánchez, natural de Badajoz, va ser condemnat l’any 1939 i va ingressar al penal de Formentera. Allà va morir amb quaranta-tres anys, a causa d’una desnutrició extrema i una tuberculosi pulmonar. “Allí estaven a uns barracons molt petits, sense beguda, sense menjar, sense poder fer-se nets. Allò va ser el que va viure el meu avi, pobre”, explica la filla de Matilda i neta de José Corbacho, Yolanda Carrillo Corbacho.

Matilde, que el va cercar durant tota la seva vida, va morir, malauradament, un any i mig abans d’haver-se identificat les restes de son pare, trobades al cementeri de Sant Francesc. “Al juliol de l’any 2022 jo vaig enviar l’ADN de la meva mare i ella va morir el desembre d’aquell mateix any. Jo ja pensava que ningú em diria res i que no podria complir amb allò que havia promès a ma mare. Ara estic molt feliç, un poc nerviosa, però molt feliç”, assegura Carrillo. Les restes de José Corbacho Sánchez, finalment, descansaran amb els de la seva filla.

22/05/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT