Rafel Barceló, de les Olimpíades Populars del 36 a morir en el desembarcament de Bayo

La reneboda d'aquest milicià llucmajorer de la Guerra Civil manté l'esperança que les restes de l'oncle seran trobades en les prospeccions iniciades avui a la platja de sa Coma

Rafel Barceló era un llucmajorer a qui l’inici de la Guerra Civil el va sorprendre a Barcelona. Hi havia anat participar a les Olimpíades Populars del 1936 convocades com alternativa als Jocs Olímpics a la Berlín d’Adolf Hitler. Allà va ser quan s’allistà per combatre a la Batalla de Mallorca: tenia conviccions antifeixistes, com bona part dels seus familiars. Però els seus dies restaven contats perquè acabaria morint havent tornat a l’illa, probablement en la lluita entre milicians defensors de la República i els falangistes alçats.

Ara, la seva reneboda Antònia Barceló té l’esperança que trobin els ossos del germà de la seva padrina a la platja de sa Coma, a Sant Llorenç des Cardassar, on avui han començat les prospeccions de recerca de cossos dels caiguts després de posar-hi peu a terra en l’episodi del desembarcament de Bayo. Antònia, que ja ha ofert el seu ADN per fer les eventuals comprovacions, no té una idea clara d’on el van enterrar, però sospita que podria ser a la zona del Llevant, on es van produir els combats.

“La meva padrina sempre deia que tenia el seu germà perdut, ‘el meu germà, que el varen matar’, i que no tenia on anar a evocar-lo… I això l’afectava moltíssim”, relata recordant l’avia parlar “de l’oncle Rafel i la Guerra Civil”. No va ser ell l’única víctima familiar durant el conflicte bèl·lic: “El meu padrí va estar tancat a la presó de Can Mir durant tota la Guerra i després va ser treballador forçat a les obres de carreteres que es feren a Mallorca”.

El testimoni històric ha estat vital per saber on excavar en relació a un front llevantí que es va estendre des de Porto Cristo fins a Son Carrió i Son Servera. Ha servit especialment el dels que relataren una gran síquia plena de cadàvers a sa Coma, el punt on fa anys un grup d’infants trobà un grapat d’ossos humans, origen d’una primerenca excavació, que acabà amb les troballes enviades al Valle de los Caídos. Es tracta, en definitiva, d’un indret amb història prou coneguda on hi ha hagut espoliacions i alguns actes vandàlics.

Ara, el ventall de possibilitats quant a la identificació de persones és molt ampli: “Hi havia francesos, búlgars, russos, alemanys, austríacs, xecs… És tan difícil poder dir ‘aquí es trobarà això o això altre!'”, exposa l’historiador especialitzat amb la Guerra Civil i la repressió franquista a Manacor, Antoni Tugores. Ell mateix afegeix que no s’ha d’esperar una sola fossa d’acord amb el testimoniatge oral recollit. “Fins i tot hi ha qui diu que durant els dies d’ocupació s’ompliren barcasses de cossos dels morts que se’n dugueren lluny de la costa per ser llençats a la mar”, conclou.

Comencen les prospeccions a la platja de sa Coma per recuperar restes de milicians del desembarcament de Bayo