Reconeixement a l’escriptor i excapellà eivissenc Antoni Roig per la seva lluita LGTBIQ+

Junt amb altres vuit persones, ha rebut l'homenatge arran de la declaració de l'antiga Colònia Agrícola Penitenciària de Tefía, a Fuerteventura, com a primer Lloc de Memòria d'Espanya al col·lectiu LGTBIQ+

31

El govern d’Espanya ha reconegut l’escriptor i excapellà eivissenc Antoni Roig Rosselló per la trajectòria en defensa de la igualtat i els drets del col·lectiu LGTBIQ+. Roig, que va ser expulsat de l’orde dels Carmelites Descalços l’any 1976 per haver escrit la novel·la ‘Todos los parques no son un paraíso’, ha estat homenatjat aquest divendres a Fuerteventura arran de la declaració de l’antiga Colònia Agrícola Penitenciària de Tefía com a primer lloc de memòria del país dedicat al col·lectiu LGTBIQ+.

El Ministeri de Memòria Democràtica ha volgut retre aquest homenatge a Roig i a altres vuit persones més que patiren la repressió, entre ells alguns ex-presos d’aquest camp de concentració. Un recinte on el franquisme reclogué centenars de persones durant els anys 50 i 60 emparant-se en la Llei de ‘vagos y maleantes‘, per sotmetre’ls a treballs forçats i a teràpies suposadament “restablidores d’una suposada heterosexualitat”.

Nascut l’any 1939, Roig Rosselló fa anys que viu a València, però torna sovint a Eivissa. Ara, el premi que concedeix cada any l’entitat pitiüsa Sa Clau de s’Armari duu el seu nom. La seva novel·la ‘Todos los parques no son un paraíso’, que fou finalista del Premi Planeta, va tenir als anys 70 del segle passat una gran repercussió i va causar un fort escàndol perquè retratava el dilema intern d’un capellà que es debatia entre el manteniment de la fe i el desig per altres homes. Va defensar obertament la dignitat de la identitat homosexual dins de l’àmbit creient. La reacció institucional va ser immediata: va ser expulsat dels Carmelites Descalços. Lluny de silenciar-lo, el conflicte va consolidar la seva figura com a autor coherent i combatiu. El seu llegat simbolitza la lluita per compatibilitzar fe, llibertat i veritat personal.

Condicions infrahumanes, de fam, pallisses i humiliacions

Tefía no sols és el primer Lloc de Memòria que es declara a les Canàries. És també el primer que repara la dignitat del col·lectiu LGTBIQ+ per la repressió que va patir durant la dictadura de Franco. L’antiga Colònia Agrícola Penitenciària va ser un camp de treballs forçats per a persones homosexuals i transsexuals entre 1954 i 1966, pel qual van passar desenes de reclusos, que van sobreviure en condicions infrahumanes, de fam, pallisses i humiliacions.

“Tefía fou el símbol de la vergonya d’un règim feixista, podrit de supremacisme blanc heteropatriarcal, en una Espanya asfixiant i timorata on no podia brollar la llibertat”, ha dit el ministre Ángel Victor Torres en l’acte commemoratiu on també s’ha inclòs l’homenatge, a més de Roig, a altres nou persones que patiren aquesta repressió o que s’han distingit al llarg de la seva vida per la defensa de la igualtat i els drets del col·lectiu, alguns a títol pòstum, com el concedit al polític i activista Pedro Zerolo (1960-2015) o els atorgats a dos antics reclusos de Tefía, Octavio García Hernández (1931-2018) i Juan Curbelo Oramas (1939-2004).

El ministre ha fet una crida a defensar la democràcia d’aquells que volen soscavar-la, sobretot, a “contar a la gent jove el que va passar”. Torres ha reconegut que és “una evidència” que “els postulats involucionistas estan calant” i “corren com la pólvora” en xarxes socials. “No podem permetre que ocorri de nou; néixer lliure no és garantia de morir lliure”, ha dit.

Sobre aquest recinte penitenciari, Atresmedia i Buendía Estudios van produir ‘Las noches de Tefía’, una sèrie de ficció, creada per Miguel del Arco, que retrata l’horror d’aquell camp de concentració a través d’un ampli repartiment de personatges, alguns basats en persones reals, que per a aconseguir sobreviure a les dures condicions, la imaginació dels presos es dispara i en les seves ments crearan un lloc d’ensomni en el qual es compleixen les seves majors fantasies i els seus anhels es fan realitat: ‘El Tindaya’.

societat

Detengut per apunyalar son pare i el padrí a Son Ferriol

El padrí ha hagut de ser traslladat a l'hospital per ser intervengut

economia

Nova promoció d’habitatge de preu limitat a Palma

Són 10 habitatges ubicats al carrer de Metge Josep Darder i que han sortit a la venda per un preu màxim de 205.000 €

societat

Localitzen en bon estat l’home major desaparegut a Porreres

L’home havia sortit a caminar aquest diumenge després de dinar i no va tornar al seu domicili

societat

El padrí apunyalat presumptament pel seu net a Son Ferriol continua greu a Son Espases

El presumpte agressor roman a l'àrea de psiquiatria de Son Espases