‘Els resultats aclareixen els objectius’, per Tolo Ramón

Anàlisi de la quarta jornada de la temporada 2017-18 de Segona B

/ RCD MALLORCA

La competició és inexorable i sempre col·loca els equips al seu lloc. Els resultats ja comencen a anunciar els objectius dels quatre equips balears. Ara, hauran de continuar creixent en les seves propostes de joc.

El Mallorca tornà a posar a prova la seva capacitat de finalització. La veterania del Atlètic Saguntí, a la línia de rereguarda, anunciava un partit gens senzill. Futbolistes que traspassen la barrera dels trenta anys sempre poden tirar d’ofici. Vicente Moreno donà galons de producció a un Abdón Prats que, simplement, va estar brillant. Un golàs de volea i una rematada de cap de jerarquia foren un cop d’autoritat. Menció a part mereix Salva Sevilla. El futbolista andalús té una cama dreta privilegiada i ho va demostrar. Un gol de lliure directe i una assistència en safata per col·locar el tercer gol de color vermell. Victòria justa i inclús es pot considerar certament curta. Les errades defensives a pilota aturada són probablement l’únic detall obscur a solucionar.

Per la seva banda, l’Atlètic Balears es posà davant un rival que set dies abans va veure com el seu entrenador marcava els seus futbolistes. Lubo Penev, ja des de Santa Eulària, va anunciar batalla, i la seva promesa es complí. Armando de la Morena assumí les seves baixes. Álvaro Sánchez substituí Gerard Oliva a la referència, però també canvià el porter. Carl Klaus a la porteria i Vallori a l’eix defensiu aconseguiren fer fortalesa. Però tornà a ser decisiu Fullana. Ell encetà el marcador i donà aquell equilibri que sempre és necessari.

El Formentera va viure una rissaga de Copa: vius a la competició del KO però amb el peatge d’una derrota davant un Ontinyent que es va adaptar més i millor al vent. Bruno Vinicius formà part de l’onze inicial, però les circumstàncies varen decidir que els dos gols de la primera part fossin una llosa impossible d’aixecar. L’equip de Tito García Sanjuán haurà de millorar les prestacions com a local. Dues derrotes i quatre gols encaixats són massa pes a camp propi. Això s’haurà de millorar.

La Penya Esportiva es posà davant el pragmatisme del Lleida. Curiosament, l’equip de Gerard Albadalejo es presentà al partit sense conèixer el gust amarg de la derrota. I tot va continuar de la mateixa manera. Victòria final ajustada, però segura. Els futbolistes de Dani Mori hauran d’assumir el repte de la permanència i per això, de vegades, és important simplement puntuar.

Els resultats comanden, i comencen a marcar la tendència dels quatre. La manera d’encaixar el pes de la responsabilitat del Mallorca i l’Atlètic Balears és encomiable i lluent. Per la seva banda, els equips de les Pitiüses no poden només caure en la incertesa dels mals resultats.

Ningú no es pot permetre el luxe de minvar en l’esperit de lluita ni en la unió del grup. La cursa és tan llarga que hi haurà temps per a tot i per a tots.