X
8

Rudy Fernández fa créixer la llegenda

El mallorquí conquereix l'Eurobasket amb Espanya i suma el seu quart europeu, sisè or i onzè metall amb la selecció

19/09/2022

Rudy Fernández fa créixer la llegenda

Rudy Fernández, aler de 37 anys, s’ha erigit en el nexe d’unió de la ‘generació d’or’ amb els joves que aspiren a liderar el futur de la selecció. Fora de la pista, el capità ha estat un referent; en ella continua sent decisiu. I això que ha jugat menys de 20 minuts per matx, però tot i així ha estat determinant amb el seu talent exterior i intensitat defensiva. Davant Lituània a vuitens de final i Finlàndia a quarts, Rudy va aguantar l’equip amb els seus triples en els moments de dubtes. Tot i la seva edat, cuida fins a l’últim detall per mantenir la competitivitat. N’és una prova que a la concentració se’n va dur un càmera hiperbàrica per recuperar-se millor després dels partits. Un exemple més de la professionalitat d’aquesta llegenda, que a Berlín ha igualat els onze metalls que Pau Gasol es va penjar amb la selecció.

CAMPIONS D’EUROPA

La selecció espanyola de bàsquet va arrodonir a Berlín el conte de fades de l’Eurobasket amb una medalla d’or per al record en guanyar França (88-76), en una final en què el joc coral dels de Sergio Scariolo va domesticar el físic de la subcampiona olímpica amb un fantàstic Juancho Hernangómez des del perímetre (27 punts i 7 encerts de 9 intents en triples).

La campiona del món es va proclamar campiona d’Europa per quart cop en la història. I ho va fer potser en un moment inesperat davant un rival experimentat, amb notables jugadors de la NBA com Rudy Gobert (6 punts i només 6 rebots) i Evan Fournier (23 punts) a les seves files. Però Espanya, comandada pels germans Hernangómez -Willy va acabar amb 14 punts i 8 rebots-, va fer una besada a la glòria europea al Mercedes-Benz Arena.

Espanya s’ha convertit en els últims Europeus a la kriptonita de França, que va sumar la seva divuitena derrota en vint-i-dos partits contra els seus veïns a la competició continental. En el record queden les exhibicions a la semifinal de Lilla 2015 de Pau Gasol, amb 40 punts, o els 27 que va anotar Juan Carlos Navarro a la final de l’any 2011.

A partir d’ara el 18 de setembre de l’any 2022 serà una altra de les dates memorables a la història de l’equip espanyol. Just el dia en què es complien onze anys de l’or europeu aconseguit a Kaunas (Lituània), Espanya va tornar a castigar el combinat francès. I aquesta vegada sense les estrelles que han liderat l’equip els darrers quinze anys, sinó amb un equip d’autor, en què el grup està per sobre de les individuals.

Sota la batuta de Sergio Scariolo, La Roja, amb fins a set debutants a la plantilla, va posar el colofó ​​a un campionat memorable, amb uns jugadors que, malgrat la joventut de molts, no els ha tremolat el pols en cap dels partits a cara o creu de l’Eurobasket. Ja al primer acte la pissarra de Scariolo va ser la protagonista. Conscient de la superioritat a la pintura de Gobert, el tècnic de Brescia va plantejar jugar amb cinc homes oberts, amb Willy traient el gegant dels Wolves de la seva zona de confort, forçant faltes i anotant des de la línia de tirs lliures. El pivot dels New Orleans Pelicans, en el seu rol de far a la pintura, va acabar el primer temps amb 10 punts.

La defensa espanyola va fer la resta. Menció especial va merèixer Jaime Fernández. El base va ser clau en el primer període amb el robatori de tres pilotes i cinc punts, tres des del perímetre. La subcampiona olímpica no trobava trets fàcils i es mantenia al partit des de la línia de tirs lliures amb un Rudy Gobert una mica desconnectat en defensa. Una cistella de Willy a l’assistència de Jaime Fernández situava el 18-7 a favor d’Espanya al minut 8.

Demanava temps mort Vincent Collet. Semblava que el seu equip reaccionava amb dues fugaces aparicions de Fournier i un triple de Heurtel (20-14), però Rudy Fernández, amb una bona defensa i una cistella des dels 6,75 metres, frustrava la reacció del rival en els últims compassos del primer quart (23-14). En el segon període un terratrèmol anomenat Juancho Hernangómez va sacsejar el Mercedes Benz Arena. L’ala pivot dels Toronto Raptors va anotar sis triples sense error desconnectant la defensa zonal que va plantejar Collet.

Amb els quatre primers encerts consecutius, Espanya va edificar un parcial de 12-2 (35-16, min.4), que donaria molta confiança als seus companys per rematar 7 minuts i mig de bogeria des del perímetre amb dos triples més de l’actor principal del tercer quart, un altre més de Darío Brizuela i una penetració de Willy Hernangómez. Espanya va arribar a controlar el matx amb una renda de 21 punts (47-26, min.18), però els dos últims minuts i mig abans del descans van penalitzar els de Sergio Scariolo.

França, que va demostrar tenir més vides que un gat, va prémer les femelles en defensa, va forçar les pèrdues dels jugadors espanyols i va anotar amb facilitat amb un entonat Fournier des del perímetre. El resultat: un parcial de 0-11 que deixava el partit molt obert al segon temps (47-37). El parcial en contra es va ampliar fins als 16 punts en els primers compassos del tercer acte (47-40, min.22), quan França va exhibir la millor versió defensiva per anul·lar Espanya. Yabusele, amb el seu tir memoritzat de mitja distància, acostava el seu equip (49-46, min.24). Scariolo parava el partit i el seu equip va tornar a ressuscitar. Juancho va marcar el terreny en defensa i Willy desequilibrava a la zona. Però va ser Jaime Fernández el microones de la selecció amb un robatori que va culminar en cistella i dos triples (61-48, min.27). Aquest cop no va afectar França, que va seguir amb el seu joc físic en defensa per no desconnectar-se del matx. Entre Poirier, a la pintura, Fournier i Okobo, des del perímetre, semblava que l’acordió francès s’acostava (63-57), però a l’últim minut un triple de Rudy Fernández i un tap d’Usman Garuba domesticaven la fera francesa (66 -57).

El darrer quart va començar una mica enrarit per una decisió arbitral que va perjudicar Espanya. Un triple de Rudy sobre la botzina va tocar el cèrcol i el rebuig el va capturar Garuba. Els àrbitres no van donar la possessió a Espanya. Les queixes de Scariolo van acabar en tècnica i el partit va estar aturat tres minuts. L’aturada va beneficiar la campiona del món. La paparra defensiva del campionat, Alberto Díaz, va aparèixer amb un robatori a Gobert que acabaria amb un altre triple de Juancho, el setè (71-61 A 7 minuts i 20 segons per al final).

El partit cada cop tenia més color vermell. La selecció espanyola va fer fora el forrellat en defensa, va controlar el rebot defensiu i de la mà de Juancho, amb una cistella a la pintura, i una penetració de Lorenzo Brown, veia l’or cada vegada més a prop (75-63, min.36) . L’equip espanyol ho va confirmar a un minut i 33 per al final amb un triple d’Alberto Díaz (85-70), el segon que va anotar a l’últim quart, protagonista amb un altre robatori de pilota. El conte de fades més improbable de la història del bàsquet espanyol va acabar amb un final feliç.

19/09/2022

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT