Illes Balears
En la novel·la, l'escriptor valencià narra l'ascens fulgurant de Julia Domna, esposa de l'emperador Septimio Sever, en un món d'homes immersos en la lluita pel poder polític
16/10/2018
Santiago Posteguillo (València, 1967), després de proclamar-se guanyador de la 67a edició del Premi Planeta. / EFE | Quique García
16L’escriptor valencià Santiago Posteguillo ha guanyat el 67è Premi Planeta, dotat amb 601.000 euros, amb la novel·la històrica ‘Yo, Julia‘, que segueix els passos de Julia Domna, esposa de l’emperador Septimio Sever.
El guanyador del Planeta havia ocultat el seu nom amb el pseudònim de James Sussex i el títol fictici de la seva obra era ‘El ascenso’, mentre que el finalista d’aquest destacat premi ha estat Ayanta Barilli, filla de l’escriptor Fernando Sánchez Dragó, que es va presentar amb el pseudònim de Sandra Glaser, per la novel·la ‘Un mar violenta oscuro’, que portava el títol fictici de ‘El adiós’.
En la vetllada literària d’ahir dilluns, en la qual ha destacat l’absència, per primera vegada, de representants de la Generalitat, la nota emotiva l’ha posat Fernando Sánchez Dragó, que no ha pogut dissimular les llàgrimes pel triomf de la seva filla.
En la novel·la guanyadora Posteguillo narra l’ascens fulgurant d’una dona en un món d’homes immersos en la lluita pel poder polític i que pensen que el lideratge només els pertany a ells. En aquest món masculí, la protagonista maniobrarà hàbilment per aconseguir els seus objectius.
El jurat del premi Planeta, que va seleccionar la novel·la de Santiago Posteguillo entre les 642 obres presentades enguany, estava integrat per Alberto Blecua, Fernando Delgado, Juan Eslava Galán, Pere Gimferrer, Carmen Posadas, Rosa Regàs i Belén López, directora d’Editorial Planeta, que ha incorporat enguany com a secretària del jurat en substitució d’Emili Rosers.
En nom del jurat, Juan Eslava Galán ha remarcat que en el text guanyador apareixen “cinc personatges que constitueixen sengles esglaons en aquest ascens de la protagonista des de la seva humil condició” i ha subratllat que tots els personatges són descrits amb “gran fondària psicològica”.
L’obra finalista narra la història de lluita, superació i supervivència de tres generacions de dones d’una mateixa família, a les quals una figura masculina despietada aboca a la bogeria, i on la narradora intenta comprendre el seu passat per reconciliar-se amb el present.
En la posterior roda de premsa a la decisió del guardó i que recull l’agència Efe, Posteguillo ha explicat que la història d’aquesta novel·la va començar en 2012 quan estava de viatge a Mallorca i va passar per Deià, on va visitar la casa museu de Robert Graves. “El seu fill ens va fer una visita especial per la casa, pel despatx on va escriure ‘Yo, Claudio’ i a més em va deixar asseure’m a la taula i sempre vaig pensar que d’allò sortiria alguna cosa”.
Passat un temps, va acabar la trilogia de Trajano i aleshores es va creuar amb Julia Domna, i parlar d’aquesta dona es troba d’acord, en la seva opinió, amb “la línia actual per reconèixer a la dona”. I ha afegit: “la igualtat també es construeix recordant a aquells personatges femenins que van existir i que els homes, que van escriure la història, es van oblidar d’elles”.
Per Posteguillo, la seva novel·la guarda un paral·lelisme amb la cèlebre novel·la de Robert Graves ‘Yo, Claudio’, en la qual un i una altra expliquen la seva història.
Creu l’autor valencià que “en ‘Yo, Claudio’ el personatge de Lívia intriga i va matant enemics, però el que fa és una caça menor, perquè va a per els hereus del tron imperial, perquè sigui emperador el seu fill Tiberio, mentre que a Julia Domna no li preocupen els hereus sinó cinc emperadors romans, als quals considera els seus autèntics rivals”.
En resum, la novel·la constata que “al llarg de la història hi ha hagut dones en posicions de poder i han sabut moure’s amb molta més intel·ligència que la majoria dels homes que l’envoltaven”.
Posteguillo, que ha escrit dues trilogies sobre l’antiga Roma, primer amb Escipión l’Africà i després amb Trajano com a protagonistes, ha confessat que sempre li ha interessat “narrar sobre Roma per entendre el nostre passat i, d’aquesta manera, entendre’ns a nosaltres mateixos”.
16/10/2018
El vent fort impossibilita l'actuació dels mitjans aeris i l'Ajuntament d'Andratx ha habilitat la sala de plens per als veïnats desallotjats
Es tracta del projecte que coordinarà Inca Mallorca Solidària i que està previst que al llarg d'un any es facin les feines fetes per voluntaris
Redueix a 80 i 130 els cavallers de la colcada i no permetrà inscriure pagesos menors de 14 anys
Els treballadors de l'empresa funerària municipal de Palma han tengut un bon ensurt quan han vist que el cos de la dona es movia
