S’Arenal i el seu passat vinculat al moviment obrer i a les pedreres

Es regalen parcel·les de terreny a Mallorca a s’Arenal. Això és un anunci de l’any 1934. Una estratègia de màrqueting del temps, arran de les parcel·lacions de Son Granada.
A la Segona República el metre quadrat valia de 25 cèntims a 3 pessetes i hi havia 250 habitants. Ara fan prop dels onze mil. A s’Arenal del moment ja es veia la influència del turisme, però ben lluny queden aquelles platges on també entraven someres i hi havia canviadors a damunt l’arena per ocultar-se de les mirades indiscretes. Són alguns dels detalls que apareixen al llibre “S’Arenal durant la Segona República”, de Pau Tomàs Ramis.  Aquesta imatge del carrer de Sant Cristòfol a l’any 1932 deixa testimoni de les construccions més antigues del carrer. La casa que fa cap de cantó, avui convertida en un banc, i a l’altra cantonada una hamburgueseria. A s’Arenal conviuen tot un seguit de cases típiques d’aquesta època amb pisos de fins a deu plantes. El pont del Jueus queda com a testimoni del tren que unia Llucmajor i s’Arenal. Inaugurat el 1916 fucionà fins al 64. El tren influí en el desenvolupament de s’Arenal. Un passat vinculat amb les pedreres i amb el moviment obrer distant a la realitat d’avui en dia.