Sebastià Perelló: “Moltes vegades som més allò que perdem”

L'escriptor reedita el seus contes sota el títol "Exercicis de desaparició" amb l'editorial Club Editor

L’escriptor mallorquí Sebastià Perelló ha fet reviure un llibre de contes que va publicar ara fa 20 anys i que va passar molt desapercebut. L’editorial Club Editor el publica amb petits canvis i afegitons i amb la sorpresa compartida de trobar-se davant uns textos de gran actualitat. El presenten aquest dijous al Museu de Mallorca a les 19 h de l’horabaixa.

Exercicis de desaparició. Aquest és el títol dels relats que Sebastià Perelló ha tret del calaix per fer-los reviure. “Volia que el llibre fos el llibre que va ser i va ser complicat, perquè no saps on has de frenar, no saps on has de dir ‘basta’, no saps si convé ser-hi tan present tu ara”, explica.

Vuit contes reunits en què els personatges sembla que vulguin desaparèixer, mantenir-se al marge de les seves pròpies vides. Personatges que es defineixen més pel que han perdut que pel que han guanyat. “Moltes vegades som més allò que perdem que allò que aconseguim ancorar en algun lloc, en algun moment o en alguna vida que creim que té una consistència solvent”, declara l’autor.

El viatge també hi és molt present en aquest recull, que s’encapçala, precisament, amb aquesta cita: “Viure, escriure, viatjar, són exercicis de desaparició. El viatge, jo crec que el cercam, fins i tot, en els viatges més banals, més turístics, cercam desaparèixer, cercam ser qualcú altre, nosaltres mateixos als antípodes de nosaltres mateixos. I això suposa crisi”.

Revisitant aquests contes, Sebastià Perelló ha tengut una grata sorpresa: la d’adonar-se que eren textos de gran actualitat. “Per aquesta insistència que hem de ser visibles i hem de ser nosaltres mateixos, quan en realitat quasi tot el que ens conforma és totalment precari. L’afany de visibilitat, aquesta economia brutal que ens reclamen i, al mateix temps, la poca solvència dins un espai líquid i completament fonedís. És com si vivíssim una època d’un individualisme brutal sense individus, en què som allò que calcula un algoritme”, conta.

Perelló apareix en aquests exercicis mentre escriu la seva desaparició, i ho fa a través de personatges que se cerquen però que saben que en realitat mai no es trobaran.