Sembrar més arbres podria ajudar a combatre el canvi climàtic

Els experts en arboricultura urbana diuen que encara hi som a temps de posar-hi remei

El canvi climàtic és un fenomen global que també deixarà la seva petjada a la fisonomia de les ciutats: capçades d’arbres seques o caiguda de branques a causa de l’estrès hídric en són algunes de les conseqüències.

Les previsions apunten que d’aquí a una setantena d’anys les temperatures a les illes seran de 17 a 19 graus de mitjana És per això que els experts en arboricultura urbana recomanen plantar més arbres. El 30 per cent de les ciutats, diuen, haurien d’estar cobertes per les seves capçades. En el cas de Palma, per exemple, aquest percentatge és de només el 8 per cent. Som encara molt enfora d’assolir aquest objectiu que cerca generar ombra en contraposició de la calor que produeix l’asfalt amb el sol.

Els refugis d’ombra poden suposar una davallada de fins a 11 graus de temperatura. Els arbres, a més, tenen un paper cabdal a l’hora de combatre la contaminació, ja que les seves fulles capten la contaminació; és per això que es recomana sembrar arbres de fulles grans.

Una de les conseqüències del canvi climàtic és l’estrès hídric que produeix a l’estiu la caiguda sobtada de branques a causa de la manca d’aigua. Això, asseguren, es podria evitar amb una bona gestió. Fa falta, assegura, personal qualificat a l’hora de decidir quins arbres se sembren i a on. Així mateix, recomanen no regar els arbres més enllà dels quatre anys per tal d’ajudar-los a cercar l’aigua per ells mateixos. Pel que fa a les arrels, assenyalen que es poden fer pasteres o canalitzar-les, de manera que no facin malbé la via pública.

Aquestes intervencions, a més, implicarien modificacions substancials al sistema de podes, el qual consideren totalment innecessari. La poda, diuen, és un costum estès per la Mediterrània arran dels arbres fruiters, però que és totalment contraindicat pels arbres de ciutat, que no donen fruits. Amb aquestes actuacions el que fa és obrir un tall a la branca que suposa una via d’entrada a possibles pudricions. Les podes, diuen, només s’haurien de fer en el cas d’exemplars compromesos o amb risc de caiguda, però exclusivament a aquell arbre assenyalat i no a tots ells. Països com França o Alemanya no en fan mai, la qual cosa fa que el seu arbrat sigui més fort i sa.

Així mateix, recomanen que a l’hora de sembrar noves espècies es posi la mirada en països de clima càlid per tal de sembrar els arbres que tenen i que millor s’adapten a les altes temperatures.