X

Ser pescador submarí furtiu surt a compte a les Balears: 3.000 euros al mes

Els recursos actuals no són suficients per controlar els grups organitzats que venen peix il·legalment i burlen qualsevol inspecció

16/12/2021

Ser pescador submarí furtiu surt a compte a les Balears: 3.000 euros al mes

Imatge d'arxiu.

7

A Balears hi ha pescadors submarins furtius “altament especialitzats” que poden arribar a guanyar 3.000 euros al mes i pagar una possible multa “surt a compte”, segons un estudi impulsat per entitats conservacionistes sobre la pesca il·legal en les aigües de l’arxipèlag.

L’estudi revela així mateix l’existència de grups organitzats per a vendre peix il·legalment, “que empren sistemes d’avís per a evitar ser interceptats per inspectors de pesca”. En la recerca han participat Marilles Foundation, Mallorca Preservation Foundation, Menorca Preservation i Eivissa Preservation.

L’estudi també ha detectat “casos puntuals de connivència” entre pescadors professionals i recreatius per a “blanquejar” peix, i de fet a la majoria de restaurants consultats els han ofert peix il·legal.

Segons la investigació, que ha comptat amb el testimoniatge de diferents agents implicats –pescadors professionals, científics, administració, i fins i tot pescadors furtius–, el desviament de peix en la pesca professional “és molt més comú en la flota d’arts menors que la d’arrossegament”.

Un altre impacte sobre la mar balear és la pesca recreativa de subsistència “que ven captures com a complement de salari i per a arribar a final de mes”.

Les entitats subratllen que hi ha “moltes barreres”, legals, socials i econòmiques, que dificulten el treball de vigilància per part dels inspectors i les forces de seguretat, i que els recursos actuals “no són suficients per a atallar aquest problema i fer complir amb la normativa existent, tant en terra com en mar”.

En aquest sentit, apunten a un problema de “responsabilitat compartida”, ja que la majoria de consultats coneixen casos d’infraccions per part d’individus, restaurants i hotels, però mai han actuat sobre aquest tema. En aquest sentit, lamenten que és “un problema que tothom coneix, però del qual ningú parla”.

Per al director de la Fundació Marilles, Aniol Esteban, la pesca i venda il·legal de producte pesquer “representa una hemorràgia de diners i llocs de treball per a l’economia que cal frenar urgentment”.

“És un problema que afebleix al sector pesquer professional i recreatiu; danya les oportunitats d’esbarjo de submarinistes i banyistes i l’activitat econòmica associada a ells; i destrossa la imatge d’una regió que vol ser model de sostenibilitat”, ha avisat.

Encara que l’estudi indica que normativament Balears “no està pitjor que altres regions d’Espanya”, Esteban ha apel·lat a l’administració perquè afronti el problema amb “més recursos econòmics”; als pescadors perquè actuïn amb fermesa contra les il·legalitats dins del seu sector; i als restaurants i consumidors perquè “han de dir no al peix il·legal”.

Per part seva, Ana Riera, de Mallorca Preservation, ha lamentat que “hi ha una minoria de persones que danyen la reputació de sectors sencers”, i a més “també hi ha gent que, per desconeixement, és còmplice involuntària de la pesca il·legal”.

Les entitats implicades en l’estudi esperen que els resultats del diagnòstic serveixin per a dissenyar un projecte a mitjà termini per a buscar solucions contra la pesca il·legal a Balears, alguna cosa que posaran en marxa en 2022 de manera coordinada i col·laborativa en totes les Illes. Està previst que els resultats de l’estudi es presentin també a Pitiüses i Menorca al començament de 2022, amb representació dels sectors implicats de cada illa.

16/12/2021

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT