El 2 de febrer és el dia de la Candelera, una data assenyalada en el costumari meteorològic tradicional. Hi ha nombroses dites que fan referència a la possibilitat d’aventurar el temps que farà el que queda d’hivern en funció del temps observat aquest dia concret.
Tot i que existeixen nombroses variants, potser la més coneguda sigui la següent: si la Candelera plora, l’hivern és fora; si la Candelera riu, el fred és viu.
De manera freqüent s’ha entès la dita com una referència al temps atmosfèric del dia, això és si plou (la Candelera plora) o si fa sol (la Candelera riu). Segons aquesta interpretació, si el dia és plujós l’hivern acabarà prest i, en canvi, si el dia és assolellat es retrassarà l’arribada de la primavera.
Ara bé, sembla que la interpretació del refrany és, originàriament, una altra i no té a veure amb l’estat del cel sinó amb la fase de la lluna. Si el dia de la Candelera hi ha lluna plena, s’entén que la Candelera riu i, contràriament, si hi ha lluna nova (la lluna no es veu), la Candelera plora. Per tant, el ple de la lluna aniria associat a un hivern més llarg i la lluna nova a un hivern curt.
Si feim cas a aquesta segona interpretació, aquest 2018 acabam de passar pel ple de la lluna pel que la candelera riu més que no plora. Però en qualsevol cas la Candelera és al bell mig de l’hivern, queden tants dies per acabar-lo com dies fa que va començar i som estadísticament en el període més fred de l’any. La tradició oral popular és sàvia en aquest sentit i reconeix que la candelera, si no la fa davant, la fa darrera (en el sentit que, o bé abans o bé després dels primers dies de febrer, sol fer fred intens), amb la versió la Candelera, el fred o és davant o és darrera. Fins i tot hi ha una versió molt més assenyada i que per cert, mai falla: la Candelera, tant si plora com si riu, lluny és l’estiu.
