societat

“Un sanitari, que fa anys que exerceix a les Balears, si no entén el català és perquè no vol”

Segons Elena Muñoz, de la Societat Balear de Medicina Comunitària, "si un pacient s'explica millor amb una llengua, el professional entendrà millor què li passa i com el pot ajudar"


En un territori on una part important dels professionals sanitaris són venguts de fora, hi ha opinions diferents en relació amb l’atenció dels pacients pel que fa a la llengua. Consultat per IB3 Notícies, el Col·legi Oficial de Metges de les Balears no ha volgut fer declaracions fins que no hagi consensuat la seva postura. Tanmateix, altres associacions mèdiques han opinat sobre la seixantena de denúncies per discriminació lingüística a l’àmbit sanitari en els darrers mesos. La metgessa de família de la Unitat de Salut de es Castell Elena Muñoz és també la presidenta de la Societat Balear de Medicina Familiar i Comunitària.

P-Hi ha hagut 58 denúncies per suposada discriminació lingüística a l’àmbit sanitari en els darrers mesos. Com de representatiu és això a la sanitat pública?

R-No és representatiu del dia a dia, de les situacions més freqüents, però sí que és representatiu d’un grup de pacients que es queixen, i quan un pacient es queixa se l’ha d’escoltar i s’ha de mirar com se’l pot ajudar. També sabem que per cada persona que es queixa n’hi ha algunes altres que també estan molestes i no es queixen. Entre tots hem d’aprendre d’aquestes queixes a veure compodem millorar.

P-Quins coneixements tenen de català els professionals sanitaris que exerceixen a les Balears? Qualsevol usuari de la sanitat pública pot ser atès en català?

R-Pensam que hi ha molts professionals venguts de fora de les Illes. Quan arriben no tenen coneixements de la nostra llengua. Per la meva experiència, però, habitualment els professionals que arriben, si volen, al cap de pocs mesos comprenen perfectament els pacients. I aquest és el gran desig dels pacients, ser compresos. Amb això, a part de la llei, hem de pensar que quan una persona pateix, quan està inquieta, quan està nerviosa… s’expressa molt millor amb la seva llengua materna. I això no és només bo per als pacients, sinó també per als professionals. És a dir, si una persona s’explica millor amb una llengua, el professional entendrà millor què li passa i com el pot ajudar. Hi ha coneixements en tres nivells. Un seria entendre. Per la meva experiència, un persona que fa anys que fa feina entre nosaltres, si no entèn un pacient que s’expressa en català, és perquè realment no vol. Un altre nivell seria parlar en català. Això és una cosa que, per ventura, costa més, perquè s’ha d’estudiar. I el tercer nivell seria ja escriure o redactar informes en la nostra llengua. Això ja no és tan freqüent.

P-Quina és la sensibilitat dels professionals sanitaris en relació amb la qüestió lingüística?

R- Les sensibilitats són molt diverses. Hi ha persones que, de la llengua, en fan una cosa molt emocional, que té a veure amb els valors i actituds d’un professional quan vol atendre una altra persona. Hi ha altres professionals que ho veuen com una barrera per poder fer feina, i pensen que una llengua vehicular comuna és suficient per atendre’ns. Em consta que hi ha diverses sensibilitats,però també pens i veig i observ que no és el mateix quan un professional acaba d’arribar de fora que quan fa uns anys que viu entre nosaltres.

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

  1. Dolors franquet calvet 07/09/2021

    Cuan per el profesional, la llengua es veu com una barrera (que posa ell), ja demostra una actitud inicial de rebuig. així com la poca predisposició a traspasarla. De la mateixa manera que molta gent, (sense formació), va apendre a xapurreijar llengues com el alemany o l’ anglès per pura motivació economica en relació al turisme, poden apendre de forma autodidacta la llengua del lloc que els hi proporciona una feina…no els primers dies, però si al cap d’ un temps. Això en cas de metges o infermeres, en el cas dels administratius cara el pacien, es molt mes exigible la llengua perque es mes facil trovar gent que ocupi la seva plaça

  2. Lisa 07/09/2021

    Si un professional, que viu a un lloc amb una llengua pròpia, no vol entendre aquesta llengua,només pot ser per dos motius…incapacitat mental o mala llet, tant l’una com l’altra juga en contra de qualsevol que estimi la seva professió, per tant, no cal tenir miraments amb aquesta gentussa…se’ls engega i punt!

  3. Joan Ramon Bosch 07/09/2021

    Obvietats. Però constatar mala fè linguïstica en un metge respecte a un pacient que pateix, ha de ser sancionable

  4. Joan Balada Abella 07/09/2021

    Cal ser més estricte, tot i que estem envoltats del nacionalismo de la españa grande y Libre, si, encara queda molt pseudo franquista que vol enfonsar el català, govern Balear imposeu la vostra nostra llego, i aquell que s, hi posi en contra sanció.

  5. Pere Martínez 07/09/2021

    Si no hi ha més queixes és perquè molts d’usuaris tenen por d’usar es català i xerren en castellà en es metges, com amb sa guàrdia civil o es jutges.

  6. JOSEP GARRIGA 09/09/2021

    Una persona que interposà una llengua devant de la seva professió , ni es professional ni és persona , i menys si és un professional sanitari.
    Demostra que no l’importa la salut de les persones.
    Si tothom fes la seva feina ,tot anirà millor.
    Millor que fos forense eixí no tindria problemes em l’idioma.

  7. Rosalia 09/09/2021

    A la fí!!!!!.Algú q explica lo q ens passa a molts.Jo quan parlo castellà, estic traduint el meu pensament i em costa expressar-me.Si puc explicar en es metge el q me pasa amb la meva llengua, ho faig millor.No només és qüestió de llengua, també de sentiments i de confiança.Gràcies.

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Més de 500 creuers programats a Palma per a l’any que ve

Mentre continuen les conversacions entre els agents polítics i socials per limitar el nombre d'embarcacions diàries, els consignataris continuen planificant...

Xabolisme rural: una tendència en alça

Pagesos, ecologistes i, en general, la ciutadania, observen com augmenten les xaboles en sòl rústic. Casetes prefabricades, caravanes o, fins i tot, contenidors marítims, on viu gent. La causa ve,...

El consistori de Sant Josep esbucarà les obres il·legals de Casa Lola dia 13 de desembre

Ho farà de manera subsidiària una vegada desestimat el darrer recurs de reposició presentat per la propietat