Mor un ciclista a la carretera d’Inca, arran de l’impacte amb un cotxe
L'accident ha obligat a tallar el trànsit
El dol per haver de deixar el seu país natal ha estat el tema central de la xerrada a Eivissa amb motiu del Dia Internacional de les Persones Migrants
Na Sofía, n’Abril i na Tània emocionen el públic. Totes elles tenen en comú que estan travessant el que es coneix com a dol migratori, en què forçosament passen per una fase de pèrdua. “Fa vuit mesos i mig que som a Espanya i encara lluit per mantenir-me aquí i no enyorar tant el que he deixat”, comenta Sofía Robles, natural de Guatemala.
Ho defineixen com una muntanya russa, perquè també hi ha coses que compensen. Abril Salomón, de l’Argentina, detalla com la inseguretat als carrers del seu país l’obligaven a tancar-se a casa amb la seva filla petita. “No podíem sortir de casa en cap moment del dia”, relata.
Tània Díaz, de Colòmbia, és antropòloga i la seva parella, metge. Han vingut a cercar millors condicions laborals, que no els obliguin a fer jornades maratonianes que ja els impedien veure la família i els amics. No és fàcil, però veuen com algunes expectatives es compleixen. “Un salari mínim a Colòmbia no et permet alimentar-te o tenir un habitatge. Aquí veiem que sí”, explica. Són conscients que, així i tot, potser mai no fugiran les ganes de retornar als seus països.
L'accident ha obligat a tallar el trànsit
Pare de dos fills, Quesada es va donar a conèixer a les xarxes socials per compartir sense filtres el seu dia a dia amb la malaltia
Els treballadors asseguren que se senten indefensos per la manca de representats legals
Les aules tenen goteres i l'escala d'emergències està precintada