Illes Balears
Una família de Caimari, que durant anys ha acollit un jove bielorús, fa esforços per dur-lo a Mallorca
03/05/2022
Miquel, Júlia i Teresa mostren un àlbum de fotos amb la imatge de Makcim a la coberta.
Escolta aquí la notícia sencera d’IB3 Ràdio
*Informació elaborada per Toni Mateu i Anselm López
La relació de MaKcim amb les Illes Balears va començar l’estiu del 2010, essent un nin, i quan gràcies a l’entitat Per Ells, una família del poble de Caimari el va acollir durant uns mesos. L’objectiu principal era col·laborar en la millora de la seva salut, com a jove nascut a l’àrea bielorussa afectada per la catàstrofe nuclear de Txernòbil. “Vàrem començar aquest acolliment com una aventura, com un projecte solidari, però tot d’una ens vàrem tèmer que això era més que un projecte. Era un acte d’humanitat i d’afecte. En aquell temps, nosaltres no teníem cap fill, i Makcim va passar a ser el nostre primer fill”, han explicat Miquel Mateu i Teresa Fontanet, a l’Informatiu Matí d’IB3 Ràdio.
La de Makcim, qui ara té 21 anys, i els seus pares mallorquins és una relació que s’ha construït amb el pas dels anys, amb les anades i vengudes entre Bielorússia i Caimari, més de dos mesos durant l’estiu, i un altre per les festes de Nadal. A Makcim, segons els ha explicat amb un àudio de whatsapp, no li sap greu que contin la seva història.
“Era un nin molt petit, tenia vuit anyets quan va arribar aquí -comenta Teresa. I tenir-lo aquí ens va fer obrir els ulls en moltes coses: com ensenyar un al·lot a colcar amb bicicleta o a nedar. Són unes sensacions que per a nosaltres eren noves”. “Quan va néixer la nostra filla Júlia, allò primer que vàrem fer, de dins el paritori mateix, va ser telefonar a Makcim per dir-li que tenia una germaneta”, afegeix Miquel.
“Record el primer pic que va arribar, a l’aeroport -explica Miquel. No ens enteníem, perquè nosaltres no sabíem rus i ell no sabia català, i de tot d’una ens havíem de comunicar amb senyes. I quan anàvem cap a l’aparcament, na Teresa li va posar la mà damunt les espatles, com que dir ‘Tranquil, jo som aquí’. I allò va produir un efecte en aquell al·lot, que les paraules no varen ser necessàries per entendre’ns. En Makcim era orfe, i rebre aquella mà damunt les seves espatles va fer que s’obrís a un altre món”.
La realitat de Makcim és la d’un jove orfe nascut a la regió de Bielorússia que és més a prop de l’antiga central nuclear de Txernòbil, ja dins territori d’Ucraïna. “Voltant voltant Txernòbil, hi ha una àrea de 40 quilòmetres, tant a una banda de la frontera com a l’altra, que és la zona zero de la catàstrofe, i no hi pot viure ningú. Idò Makcim és originari de la regió de Gomel, que forma part de la zona 1, la que està aferrada a la zona de més radiació”, comenta Teresa. “Aquella zona és la més deprimida del país – diu Miquel. Així com la capital, Minsk, ha prosperat un poc, Gomel és pobra. Ja va patir molt les conseqüències de la Segona Guerra Mundial, i l’explosió de la central de Txernòbil la va acabar d’ofegar. Els orfes i els fills de famílies desestructurades ho passen malament”.
Retornar a Mallorca
“Makcim té molt clar que la seva família és a Mallorca. Ell voldria de tot cor poder estar sempre aquí”, comenten. Teresa i Miquel han fet esforços perquè Makcim vengués a viure a Caimari, però, de moment, les possibilitats són poques. “En fer 18 anys, Bielorússia permet que els joves vagin a l’estranger a formar-se, però no ho permet a aquells que són orfes, com és el cas de Makcim. El Govern de Bielorússia és una dictadura, i travessar la frontera ha d’estar molt justificat”, explica Miquel.
La invasió russa d’Ucraïna fa encara més difícil la venguda de Makcim, i n’ha agreujat la situació. “Quan hi conversam per telèfon, i li demanam què en sap de la guerra, ell diu que ‘és una operació que fa Rússia perquè Ucraïna compleixi els 14 punts establerts’. I no ens creu quan li deim el que nosaltres veim per televisió. Diu que ell veu unes altres coses. Són informacions totalment diferents”, assegura la parella.
Allò que Teresa i Miquel tenen ben clar és que ser els pares a distància d’aquest jove els ha canviat la vida. “Ho hem passat molt malament, però n’estam satisfets i ho tornaríem a fer. Quan se’n va, i saps que al cap de 3 mesos o de mig any tornarà ho mires de dur, però quan no saps quan tornarà, ho passes malament. Ens hem acostumat a viure amb enyorança“.
Teresa i Miquel animen totes les famílies que hi estiguin interessades a col·laborar amb les associacions Per Ells i un Somriure per Txernòbil, que són les entitats que gestionen les vengudes a les Balears dels nins afectats per la catàstrofe nuclear de Txernòbil, tant a Bielorússia com a Ucraïna.
El paper de Biolorússia en la invasió d’Ucraïna
Bielorrússia és un important col·laborador de Rússia en la invasió d’Ucraïna. En concret, va ser imprescindible fa unes setmanes, durant l’ofensiva contra Kíiv. Del territori bielorrús a la capital ucraïnesa només hi ha uns cent quilòmetres. Per això, totes les tropes de Putin que van atacar pel nord ho varen fer des de territori bielorús.
Al final de l’any passat, quan encara no havia començat la invasió, ja s’acusava el país de desestabilitzar la regió. Mentre s’anaven acumulant en el seu territori les tropes russes, el Govern bielorús va facilitar una entrada massiva de migrants provinents del Pròxim Orient a la frontera amb Polònia. La Unió Europea assegurava que ho feia a instàncies de Moscou, i que tot responia a una estratègia per desestabilitzar Europa. Segons els analistes, aquesta entrada massiva hauria estat una resposta de Minsk a les sancions de Brussel·les. Els motius eren dos: les denúncies de frau electoral i, sobretot, per desviar a Minsk un avió comercial europeu per detenir un dissident. Aquest darrer episodi va ser el maig passat. Bielorrússia va enviar un avió de combat per obligar a aterrar un aparell de passatgers de Ryanair que feia el trajecte d’Atenes a Lituània, i que passava pel seu espai aeri. El varen fer aterrar al·legant una amenaça de seguretat a bord, i una vegada a l’aeroport de Minsk, varen detenir Roman Protasevich, un periodista dissident de 26 anys.
És habitual que es titlli el president, Lukashenko, de ser ‘el darrer gran dictador d’Europa’. A principis dels anys noranta, Alexander Lukashenko va ocupar diversos càrrecs a l’administració de la Unió Soviètica, de la qual Bielorrússia formava part. De fet, era de la línia més contrària a dissoldre la federació. Una vegada dissolta, el 1994 va guanyar unes eleccions per primera vegada amb un discurs contra la corrupció. Gairebé 30 anys després, continua en el poder. El 2004 va suprimir el límit de dues legislatures per exercir la presidència. El 2010, va guanyar les eleccions després de ser detinguts set dels nou candidats. I el 2015 i també el 2020 va ser reelegit amb devers el 80 per cent de vots, i moltes acusacions de frau electoral.
03/05/2022
Ambdós ajuntaments presentaran al·legacions contra el projecte per les males olors i el perill de contaminació que pot suposar
"Qui assumirà la despesa de dur-los a examen? I si suspèn, qui assumirà les taxes de trànsit?", lamenta Rafel Juan Duran, director d'una de les autoescoles afectades
Joves músics de les Balears es reuneixen per interpretar la cinquena simfonia de Mahler
El succés ha ocorregut aquesta passada matinada i la Guàrdia Civil n'investiga ara les causes
