societat

Son Bordoi, una ‘pilotada’ frustrada que ha duit la cúpula de Sa Nostra al banc dels acusats

Les claus per entendre el judici d’una de les operacions que van erosionar la credibilitat i l’estabilitat de la caixa d’estalvis


A partir dels anys 80, les Illes Balears varen viure un boom del negoci immobiliari. Importants finques tradicionals eren requalificades per a ser urbanitzades. És el cas de Son Bordoi, a prop des Molinar, a Palma.

El projecte preveia la construcció d’uns 800 habitatges, per a més de 3.000 persones, en 112.000 m2. Un negoci del qual també va voler formar part Sa Nostra, que hi va participar amb operacions de finançament per a l’adquisició de la finca, així com de les de Son Morlà i Son Morlanet.

Amb el temps, aquests terrenys que s’havien de desenvolupar urbanísticament han acabat   formant part de la denúncia inicial de la Fiscalia anticorrupció contra 21 membres de l’antiga direcció de Sa Nostra. Se’ls imputava els delictes de malversació de fons i haver causat un forat de 100 milions d’euros a Sa Nostra, per la manca de control a l’hora d’invertir recursos al projecte. L’Audiència Nacional els va imposar 135 milions d’euros de fiança, la més alta de la història de les Balears.

Això, tot i que inicialment l’urbanisme no era un dels negocis previstos en una caixa d’estalvis. De fet, i a diferència dels bancs, on els beneficis van destinats als seus accionistes, a les caixes d’estalvis havien d’anar destinats a l’obra social. Però, a tot l’Estat les caixes es dedicaren a competir amb la banca i a finançar operacions d’alt risc, sovint vinculades als negocis urbanístics.

Ho explica plorant Miquel Capellà, president de Sa Nostra entre 1999 i 2002, al programa de Zoom IB3: “les caixes, Sa Nostra entre d’elles, es varen equivocar quan varen voler entrar a participar en grans projectes immobiliaris”. Capellà afirma també que Sa Nostra es feia servir de la gran influència que tenia per treure beneficis pels seus clients -una de les activitats obligades d’una caixa-, però també per als seus directius “un fet que no era honrat”.

Ara, 10 anys després de la seva desaparició com a entitat independent, la justícia ha assegut la cúpula directiva de Sa Nostra al banc dels acusats. Tot, pel finançament de l’operació immobiliària que havia d’urbanitzar Son Bordoi, a Palma. Són processats per presumptament desviar doblers de la desapareguda caixa d’estalvis. El cas ha arribat a l’Audiència Nacional.

La justícia veu indicis de delicte en les actuacions de Pere Batle, qui fou director general de l’entitat, Pau Dols, director adjunt, i Rafel Oliver, conseller delegat d’Invernostra, la filial immobiliària de la caixa. Se’ls imputa d’un delicte continuat d’apropiació indeguda i administració deslleial. També processa els empresaris Martí Gual —mort fa dos anys— i Javier Collado, lligats a la promoció d’habitatges de Son Bordoi.

L’operació va ser analitzada pel programa Zoom dels Serveis Informatius d’IB3. Ja llavors, es relatava l’operativa que diferents informes i interlocutòries policials i judicials havien recollit amb molt detall.

I com ho feien?

Sa Nostra va crear relacions amb els principals promotors immobiliaris, que hi acudien cercant finançament per a operacions amb altes rendibilitats. Compraven sòl rústic, on estava prohibit construir promocions immobiliàries; si feia falta, es “movien els fils” i s’aconseguien requalificacions urbanístiques de manera accelerada.

Quan Son Bordoi no era urbanitzable, estava valorat en 60 milions de pessetes, l’any 1988. Quan passà a urbanitzable, el seu valor ascendí a 250 milions de pessetes, l’any 2000. Amb aquests beneficis, els promotors podien tornar còmodament el préstec a Sa Nostra, i continuar amb el negoci.

Els promotors tocaven la porta dels ajuntaments, el Consell o fins i tot el Govern per aconseguir la requalificació desitjada. Però, a més, s’havien d’assegurar els doblers, el suport financer del consell de direcció de Sa Nostra. Aquest consell estava format per treballadors, impositors i la directiva. Però dins els òrgans de direcció de Sa Nostra també hi trobam representació política i institucional. Com a totes les caixes, representants públics votaven els finançaments, mentre que en alguns casos les seves institucions decidien urbanísticament sobre el mateix projecte.

És a dir, els controls financers es relaxaven —o directament ni es feien.

Tot i això, hi havia membres del consell de direcció de Sa Nostra, principalment els representants dels treballadors, que s’oposaven a aquest tipus d’operacions, i en diferents moments ja havien manifestat la seva preocupació per aquest rumb.

Per continuar creixent amb aquestes operacions, Sa Nostra va crear la filial Invernostra, amb la qual directament s’associaven amb els promotors en lloc de prestar-los els doblers. Amb altres paraules, Sa Nostra es comença a fer soci d’aquests promotors mitjançant Invernostra.

El problema arribava quan els projectes es retardaven, o quan aquestes empreses amb les quals s’associava Sa Nostra (o el seu vehicle Invernostra) feien fallida. Cosa que va succeir amb més freqüència a partir de la crisi del 2008. Quan això passava, sovint suposava que Sa Nostra perdés tot o bona part del crèdit que havia donat; i això feia que el solar quedàs amb un preu molt més baix del que tenia quan es va donar el crèdit.

Una d’aquelles operacions, Son Bordoi, serà el primer judici penal contra el gruix dels principals gestors de la caixa. La finca, juntament amb Son Morlà i Son Morlanet, formava part de la denúncia inicial de la Fiscalia anticorrupció contra 21 membres de l’antiga direcció de Sa Nostra. Se’ls imputava malversació de fons i haver causat un forat de 100 milions d’euros a Sa Nostra, per la manca de control a l’hora d’invertir recursos en el projecte. L’Audiència Nacional els va imposar 135 milions d’euros de fiança, la més alta de la història de les Balears.

Segons el jutge Pedraz, no es van escoltar les contínues anàlisis internes de risc, es van vulnerar els límits imposats per la mateixa caixa d’estalvis i la Llei del mercat hipotecari, i es va fer un pla “a la carta” de préstecs “desproporcionats” al promotor Martí Gual. La qualificació fiscal sosté que aquestes operacions de finançament es van dur a terme sense valorar els riscos i que tenien com a objectiu ocultar davant tercers la «progressiva deterioració patrimonial» de l’entitat.

Els personatges clau

El jutge Santiago Pedraz considera que tres directius de Sa Nostra han de respondre per haver causat greus pèrdues econòmiques a l’entitat:

Pere Batle.   Va ser director general durant 16 anys. És a on apunten totes les mirades, i amb les majors responsabilitats. Formava part del consell d’administració i la comissió executiva de Sa Nostra, i era membre del comitè de seguiment de risc de la caixa d’estalvis. Acudia sovint a les sessions d’ambdós òrgans.

Pau Dols. Va ser el substitut de Pere Batle com a director general de Sa Nostra. Abans n’havia ocupat el càrrec de director adjunt. Com Batle, formava part del consell d’administració i la comissió executiva de Sa Nostra, i era membre del comitè de seguiment de risc de la caixa d’estalvis. També solia acudir a les sessions d’ambdós òrgans.

Rafel Oliver. L’exconseller delegat d’Invernostra, i membre del comitè de seguiment dels riscs de la caixa i del comitè de direcció. Era, per tant, el principal responsable de la política d’inversions de la companyia, i qui va impulsar la polèmica operació de Miami, per la qual es pretenia invertir en un projecte immobiliari de luxe, però en què es van perdre tots els doblers per no haver estudiat bé l’operació. De fet, Oliver va ser responsabilitzat per un jutge de Palma d’aquesta operació fallida i el va condemnar a retornar a la caixa d’estalvis 34 milions d’euros. No obstant això, l’Audiència va rectificar aquesta decisió i va exculpar Oliver.

Aquests tres antics executius apareixen, per tant, com les persones apuntades per la justícia com a responsables de les operacions suposadament delictives, que fan suposar a Sa Nostra una pèrdua superior als 100 milions d’euros. Segons la Fiscalia anticorrupció, «les seves opinions són fonamentals per a la presa de decisions, que han estat perjudicials per a la caixa d’estalvis, i que es van adoptar sense les precaucions mínimes exigibles, especialment com a directius i atenent al seu rang professional».

Quan van absorbir el que un temps era Sa Nostra (llavors ja integrat dins BMN), els executius de Bankia han analitzat en profunditat totes les operacions bancàries que es van dur a terme en l’última etapa de vida de Sa Nostra. I han considerat que no es tracta d’inversions fallides afectades per la crisi econòmica, sinó que es van produir per greus imprudències comeses pels seus directius, que van dur la caixa d’estalvis a la seva desaparició

La Fiscalia reclama penes de quatre anys de presó per als tres executius.

Martí Gual. Mort el desembre de 2019, se l’acusava de negociar i tancar acords amb la caixa d’estalvis que només beneficiaven el Grup Martín Gual, en detriment de la mateixa caixa, a la qual es van ocasionar greus perjudicis econòmics. La qualificació del ministeri públic sosté que es van destinar 48 milions d’euros a les empreses de Gual per finançar operacions com Son Bordoi sense valorar els riscos i amb l’objectiu d’ocultar «la progressiva deterioració patrimonial» de la caixa. La justícia arxiva les tres causes penals que pesaven sobre el promotor immobiliari.

Javier Collado. L’instructor atorga a Collado el paper de «representar el Grup Martín Gual en la compravenda de les finques de Son Bordoi, Son Morlà i Son Morlanet», amb les conseqüències que va tenir. Es demana una condemna de dos anys i mig.


 més info Torna a veure aquí el Zoom sobre sa Nostra

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

Cercador |

recerca
cargando

| Emissió en Directe |


més contingut relacionat

Torna amb més força la Fira de Santanyí

Avui s'ha celebrat la tradicional fira amb una multitud d'assistents que recordava les fires d'abans de la pandèmia

La 15a Mostra Gastronòmica d’Algaida arriba al final

Hi han participat 9 restaurants del municipi en una edició molt propera a la normalitat

Unides Podem: “Eivissa està destrossada per la manca d’habitatge”

Podem afirma que mobilitzar pisos buits i topar-ne el preu és l'única solució a l'especulació

S’obre un borsí de policies locals interns a Balears per pal·liar la manca d’efectius

La convocatòria ha estat publicada avui al BOIB, i aquells que siguin seleccionats seran enviats a aquells Ajuntaments que tenguin...