Minut de silenci a Felanitx per la dona finada durant la tempesta
Va morir aquest dimecres arrossegada per l'aigua
El president rus ha qualificat de "problema" l'ampliació, si inclou desplegament d'armament en territori suec i finlandès
Suècia i Finlàndia avancen cap a l’entrada a l’Aliança Atlàntica, tot i els advertiments de Rússia. De fet, Vladímir Putin ha afirmat que aquesta ampliació de l’OTAN representarà un problema si inclou desplegament d’armament en territori suec i finlandès. Mentrestant, a Ucraïna continua l’ofensiva militar.
Suècia sol·licitarà formalment el seu ingrés a l’OTAN. Ho ha anunciat la primera ministra del país, Magdalena Andersson, que trenca d’aquesta manera la seva política tradicional de no alineació. Segons la primera ministra, el millor “per a la seguretat del nostre país” és que Suècia sol·liciti ser membre de l’OTAN, “i que ho facem ara juntament amb Finlàndia”.
L’anunci es produeix després d’una reunió extraordinària del Govern i d’un extens debat parlamentari. Després, també, que l’executiu finlandès ha confirmat de manera oficial que també demanarà l’ingrés a l’Aliança, tot i els advertiments de Rússia.
Un problema
En aquest sentit, el president Vladímir Putin ha afirmat que l’ampliació suposarà un problema si implica el desplegament d’armament a territori suec i finlandès. Putin ha afirmat que, pel que fa a l’expansió de l’Aliança Atlàntica, “sí, és un problema, que es crea de manera totalment artificial“. De fet, segons el rus, aquest moviment es fa “d’acord amb els interessos de política exterior dels Estats Units”.
Contraatac
Mentre això passa, a Ucraïna els atacs s’intensifiquen a Khàrkiv, on el governador ucraïnès ha informat de l’avenç de les tropes fins a la frontera russa. Tot, en una operació de contraatac contra les forces russes de la zona.
Disculpau, els comentaris es troben tancats
Va morir aquest dimecres arrossegada per l'aigua
La droga entrava amagada dins de cotxes, que s'embarcaven en les línies marítimes regulars des de València o Barcelona
Els centres públics i concertats comptaran amb prop de 19.000 mestres i professors, 224 més que el curs passat