Els suïssos han aprovat mitjançant referèndum una reforma legal segons la qual tots els ciutadans seran potencialment donants d’òrgans en morir, tret que hagin manifestat expressament la seva oposició a això, o els seus familiars s’hi oposin. La reforma de la Llei de trasplantaments suïssa ha estat aprovada per un 60% dels votants, introdueix el concepte de “presumpte consentiment” i inverteix la situació actual al país: fins ara era necessari manifestar expressament el desig de donar òrgans abans de morir, i ara serà al contrari, se n’haurà d’expressar l’oposició, inscrivint-se en un registre nacional. Si no es fa, es consultarà als  familiars i persones properes si desitgen que els òrgans del mort puguin ser usats en trasplantaments, i si aquest mor sense família o coneguts, no s’utilitzaran els seus òrgans, d’acord amb la reforma legal .

Govern i Parlament de Suïssa ja havien aprovat aquesta reforma l’1 d’octubre del 2021, amb l’argument que actualment molts pacients perden la vida en no arribar a temps el trasplantament que necessiten. Opositors van reunir aleshores les firmes necessàries per a sotmetre la reforma a consulta popular i ara aquest ha estat el resultat. Cada any es practiquen uns 450 trasplantaments d’òrgans a Suïssa, però es calcula que uns 1.400 pacients segueixen en llista d’espera, i que un o dos moren cada setmana en no aconseguir que es practiquin a temps davant l’escassetat de donants.

Els promotors del referèndum, i del no a la reforma legal, argumentaven que molts pacients desconeixeran la nova necessitat d’expressar la seva oposició al fet que es donin els seus òrgans, per la qual cosa el seu “dret a l’autodeterminació i a la integritat física” es podria veure violat després mort.

La consulta ha tingut un 40% de participació, la taxa més alta en els tres referèndums nacionals plantejats al país. Als altres dos, els suïssos van aprovar un impost perquè les plataformes de streaming contribueixin a la producció de cinema i televisió nacional, i també van donar el sí que Suïssa augmenti la seva contribució financera a Frontex, l’agència de seguretat fronterera de la UE.