L'Audiència Nacional li va imposar una condemna d'1 any de presó i 7 d'inhabilitació absoluta
Imatge de Cassandra al judici a l'Audiència Nacional. / EFE
16El Tribunal Suprem ha anul·lat la condemna a 1 any de presó i 7 d’inhabilitació absoluta que l’Audiència Nacional va imposar a la tuitera Cassandra per un delicte d’humiliació a les víctimes del terrorisme. L’acusada va enviar 12 tuits relatius a l’atemptat a Carrero Blanco i el Suprem considera que, encara que va fer acudits fàcils i de mal gust sobre aquest tema, ja fa 44 anys del succés.
Mentre que és reprotxable social i fins i tot moralment la befa d’una greu tragèdia humana, no resulta proporcionada una sanció penal, diu el Suprem. El tribunal té en compte que els seus comentaris no incloïen cap comentari ultratjós cap a la víctima.
Entre els 12 tuits que va publicar Cassandra en el seu compte de Twitter entre 2013 i 2015, figuraven els següents:
“ETA va impulsar una política contra els cotxes oficials combinada amb un programa espacial”
“Kissinger li va regalar a Carrero un tros de la lluna, ETA li va pagar el viatge a ella”
“Eleccions el dia de l’aniversari del viatge espacial de Carrero Blanco. Interessant”
“Pel·lícula: ‘A tres metres sobre el cel’. Producció: ETA films. Director: Argala. Protagonista: Carrero Blanco. Gènere: Carrera espacial”
La sentència destaca que eren missatges centrats a repetir acudits ja coneguts en els quals es juga en clau d’humor amb la forma singular, mitjançant la voladura del vehicle de Carrero, en la qual es va perpetrar l’atemptat.
La Sala recorda que des de l’atemptat, perpetrat en 1973, i ja des de les dates properes a la seva comissió, s’han inventat innombrables acudits, i en gairebé tots ells la clau d’humor requeia en el fet que el vehicle solqués l’espai i acabés caient dins d’un edifici.
Per als magistrats, el transcurs del temps i “l’oxidació o esgotament del tema en clau d’humor negre permeten considerar que ja no estem davant accions especialment perverses que tenen com a objectiu específic la humiliació i el descrèdit de les víctimes”.
També té en compte que Cassandra va néixer 22 anys després de l’atemptat terrorista i que es limités, amb 18 anys d’edat, a reproduir el que uns altres ja havien dit i a ridiculitzar o banalitzar l’atemptat d’una persona que per a ella era un personatge de la història que li quedava molt lluny en el temps.
Cassandra ha rebut amb satisfacció la decisió del Suprem, segons ha informat a l’agència Efe el portaveu de BGD Advocats, Cristóbal Gázquez, que s’ha posat en contacte aquest dijous al matí amb la seva defensada, la qual ha rebut amb alegria la notícia quan sortia de classe perquè amb aquesta decisió “es treu un pes de damunt” i podrà recuperar la beca d’estudiant que havia perdut.
“Molt contenta a nivell personal per la fi d’un calvari judicial pel qual ningú hauria de passar”, ha explicat Cassandra al seu compte de Twitter, on també ha enviat un missatge de suport a Valtonyc: “Molt preocupada per altres condemnes com la de Valtonyc i altres rapers i tuiters. Seguim lluitant per la llibertat d’expressió per a tots.”
Muy contenta a nivel personal por el fin de un calvario judicial por el que nadie debería pasar.
Pero muy preocupada por otras condenas como la de Valtonyc y otros raperos y tuiteros.
Sigamos luchando por la libertad de expresión para todos. pic.twitter.com/AY7Rto84NE— Cassandra Vera (@kira_95) 1 de març de 2018
El seu advocat ha recordat que Cassandra va tenir l’infortuni que l’advocat del torn d’ofici que li va tocar inicialment va voler al·legar alienació mental, segons va descobrir BGD Advocats quan van contactar amb Cassandra en conèixer aquest cas. En aquells dies no era un cas mediàtic com ho va ser després, però aquest despatx va acceptar el cas “pro bo” (sense percebre res) perquè considerava que es tractava d’una qüestió de principis i de lluita social que calia defensar.
La sentència repassa finalment la jurisprudència del Tribunal Constitucional i del Tribunal Europeu de Drets Humans en relació als delictes d’enaltiment o justificació d’actes terroristes. I destaca que una sanció penal d’aquest tipus constitueix una legítima ingerència en l’àmbit de la llibertat d’expressió dels seus autors quan pugui considerar-se una “manifestació del discurs de l’odi per propiciar o encoratjar, encara que sigui de manera indirecta, una situació de risc per a les persones o drets de tercers o per al propi sistema de llibertats”.
Per al Suprem, “en el cas jutjat no es dona cap de les circumstàncies referides en els criteris assenyalats en la jurisprudència del TC”. És a dir, considera que els tuits de Cassandra no incitaven a la violència, no provocaven odi contra grups determinats, no justificaven l’atemptat ni incitaven a cometre nous.
Tampoc veu que s’humiliï als familiars del mort, atès que els acudits no se centraven en les circumstàncies personals ni públiques de Carrero Blanco, sinó en l'”acudit fàcil i de mal gust” sobre la forma en la qual es va produir l’atemptat.
El públic podrà votar fins que comenci el programa