X

El Suprem permet registrar com a nascut a Espanya un infant nascut per gestació subrogada a un altre país

L'alt tribunal tracta d'evitar que es produeixi una situació de "discriminació" amb les adopcions internacionals

19/09/2024

El Suprem permet registrar com a nascut a Espanya un infant nascut per gestació subrogada a un altre país

Imatge d'arxiu.

38

El Tribunal Suprem ha autoritzat els pares/mares d’un infant nascut per gestació subrogada a modificar en el Registre Civil el lloc de naixement a l’estranger pel del domicili familiar a Espanya, igual que es permet en els casos d’adopcions internacionals. Es tracta, per tant, d’una sentència pionera en relació amb la gestació subrogada, atès que fins ara la modificació del lloc de naixement només estava prevista per als casos d’adopcions internacionals. D’aquesta manera, el Suprem tracta d’evitar que es produeixi una situació de “discriminació” entre totes dues situacions.

La Sala Civil del Tribunal Suprem ha pres aquesta decisió en resoldre el recurs de cassació interposat pels pares d’un menor nascut a l’estranger per gestació subrogada, la filiació paterna de la qual és la biològica i la filiació materna és adoptiva del cònjuge del pare biològic. Els pares, en demanar el trasllat de la inscripció de naixement del menor des del Registre Civil Central al Registre Civil del seu domicili, van sol·licitar que es canviés allà on s’esmenta el lloc de naixement del menor pel del domicili dels pares. Van al·legar que la “superposició de filiacions” podia “donar origen a molestes confusions i al fet que irregularment es doni publicitat a través d’una certificació literal a dades que afecten la intimitat familiar”.

Davant la negativa del Registre Civil a modificar el lloc de naixement, confirmada per una resolució de la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública, els pares van formular una demanda d’oposició a aquesta resolució. La demanda va ser desestimada en primera instància i en apel·lació, per la qual cosa els pares van recórrer en cassació davant el Tribunal Suprem.

Finalment, el Tribunal Suprem ha estimat el recurs perquè ha considerat aplicables per analogia els preceptes de la llei del registre civil vigent en aquell moment, que permetien, en el cas de l’adopció internacional, el canvi de l’esment del lloc de naixement del menor en un país estranger pel del domicili dels pares adoptius. Ha considerat, per tant, que concorren els requisits de l’art. 4.1 del Codi Civil per a aplicar analògicament la previsió continguda en els arts. 16.2 i 20.1. d’aquesta llei de registre civil (la designació del domicili de l’adoptant o adoptants com a lloc de naixement del menor adoptat en la inscripció de naixement del menor), encara que l’adopció no és internacional.

“En el cas del naixement per gestació subrogada, en un país remot amb el qual els pares manquen de relació, denotaria el caràcter adoptiu de la filiació i les circumstàncies de l’origen del menor”, observa la Sala. I és que, afegeix la sentència, la publicitat registral d’un determinat lloc de naixement a l’estranger que, per exemple, constaria en el seu document nacional d’identitat o en el seu passaport, vulneraria el dret a la intimitat del menor, en ser revelador de l’existència de l’adopció i de les circumstàncies relatives al seu origen, la qual cosa suposaria una discriminació respecte d’altres filiacions (en concret, l’adoptiva internacional) que no es troba justificada.

19/09/2024

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT