Sylvia Earle: “Mira’t al mirall i demana’t ‘Què puc fer per protegir el medi ambient?’. Tothom compta”

La reconeguda biòloga marina ha participat al Fòrum Marí i ha demanat la implicació de la societat per protegir el medi

“Sense aigua no hi ha vida. Sense blau, no hi ha verd”. És la frase estrella de Sylvia Earle, la “dama dels oceans”, tota una vida dedicada al coneixement del fons de la mar, a divulgar-lo i protegir-lo. Ha sortit en barca as Freus, entre Eivissa i Formentera, per comprovar l’estat de la posidònia.

“El canvi climàtic provoca l’eliminació de diverses espècies que afecten la salut de les praderies marines. És com els esculls de corall: no és només el corall, és el peix, són els petits organismes que viuen en aquest ecosistema. És com una ciutat, si en treus alguna part, tot és més vulnerable, les praderies marines també”, assegura Earle.

I alerta dels perills de la contaminació. “En qualsevol moment de la història, i no només de la història humana, som una espècie, però adquirim una habilitat que interromp el funcionament dels oceans”, explica. “I hem creat coses amb la nostra tecnologia que no existeix a la natura, com els plàstics, tot el material sintètic. El que la natura produeix només gira i gira i gira. Hem interromput aquests cicles”, afegeix.

Parla dels “hope spots”, dels llocs d’esperança. I les Illes Balears, diu, en són un: “Si es poden protegir aquests llocs especials, hi ha una font de recuperació i renovació que es magnifica per la diversitat de vida. Podria ser útil pensar en un concepte similar per a l’oceà i anomenar-los punts d’esperança. I no només àrees d’alta diversitat o d’alta amenaça”.

I també apel·la a la nostra capacitat per canviar les coses. És el nostre moment, ens diu. “Mira’t al mirall i demana’t ‘Què puc fer per protegir el medi ambient?’. Aquí hi ha els problemes. Ningú no soluciona tots aquests problemes i es pot fer alguna cosa. Què puc fer? Som bo en els números? Som bo amb els infants? Som bo amb els animals? Puc sortir i plantar espècies marines? Puc escriure una cançó que motivi la gent a preocupar-se? Puc trobar una organització que es mou en la direcció correcta, puc donar suport, puc ser voluntari, o recolzar una organització? Hi ha milions i milions de maneres, bilions. Totes compten”, afirma la biòloga marina.