El 22 de setembre comença la tardor astronòmica. Concretament ho farà a les 22:02, hora oficial. Però astronomia i climatologia no comparteixen calendari: pels meteoròlegs i climatòlegs la tardor comença l’1 de setembre i acabarà l’1 de desembre. Setembre, octubre i novembre són, per tant, mesos de tardor.
Si l’estiu és l’època seca als climes mediterranis, la tardor és l’estació més plujosa. Precipitacions que en nombroses ocasions són de caràcter torrencial. Hi ha un augment dels centres de baixa pressió que visiten la Mediterrània, molts d’ells formats al nostre mateix entorn (augmenta la ciclogènesi mediterrània) i en casos extrems, provoquen grans temporals de vent i pluja. És temps de les primeres entrades fredes amb cara i ulls, en superfície i també en altura. En altura, altre cop lligades a l’època de pluja i en superfície, porten les primeres refrescades importants, a vegades en forma de tramuntanades i els primers temporals de mar. Sovintegen també les èpoques de bonança, popularment conegudes com a “estiuets”. En són exemples el de Sant Miquel o el de Sant Martí, que suposen un parèntesi de condicions en certa manera estivals.
Setembre encara guarda una bona inèrcia estival. De fet, té una temperatura mitjana superior a la del mes de juny. És temps de qualque calorada tardana, però també època de plogudes i tempestes, sovint intenses. És temps de creixement de niguls a l’interior de les Illes, anomenats d’evolució que poden acabar en tronada. Però també temps de grans tempestes més organitzades i originades sobre el mar. No cada setembre és igual, lògicament, i la irregularitat típica mediterrània també es manifesta aquest primer mes de tardor quant a pluges: “setembre eixuga les fonts o se’n duu els ponts”
Octubre i novembre són els mesos més plujosos a la majoria d’estacions de les Illes i, a diferència de setembre, la temperatura mitjana ja baixa clarament (la diferència de temperatura mitjana entre octubre i novembre és la més significativa d’entre tots els mesos de l’any). Octubre encara és temps de plogudes que poden ser torrencials, dels primers bolets i fruites de tardor: arboces, atzeroles, serves, gínjols, nesples, nous i caquis.
Novembre presenta ja moments més hivernencs. Els pocs caducifolis de les Illes perden les fulles. Anecdòticament és possible veure passar els primers flocs de neu a la Serra de Tramuntana. Nevades que, en aquest temps, solen durar molt poc i van associades a les primeres entrades fredes importants de la temporada.
