Toni Dunne té una disgrafia greu diagnosticada, un trastorn de l’aprenentatge. Quan escriu a mà, embulla les lletres i confon les línies. No pot coordinar els músculs de la mà i no pot dominar el llapis. No hi ha manera d’articular un discurs llegible. No són entenedors per gairebé ningú.

En canvi, a ordinador és capaç de fer-ho tot: de lligar idees, construir perífrasis verbals i jugar amb les conjuncions per muntar la millor redacció de tota la classe de Segon de Batxiller de l’IES Son Ferrer, a Calvià. La que va escriure per a la II edició del concurs de redacció de l’Associació de Periodistes de les Illes Balears se’n va endur el primer premi de la seva categoria.

Com que la seva malaltia està diagnosticada, enguany ha pogut fer les proves d’accés a la Universitat amb ordinador. Ha tret un 11,8 i ha pogut triar carrera i universitat. Ell, que s’estima les paraules tant com l’esport, ha volgut ser des de petit periodista esportiu. I amb això està. Acaba de començar el primer curs del Grau de Periodisme a la Universitat Complutense de Madrid.

El mèrit és tot seu, tot per ell, però està agraït a totes les mestres que li han fet de brúixola, de guia i d’acompanyament. Sobretot, a l’equip d’orientació del seu institut: l’IES Son Ferrer.