El del Louvre ha estat un robatori espectacular que ha impactat tothom. Una notícia que ha sorprès les institucions culturals més visitades de les Illes, com el Museu de Mallorca i la Fundació Pilar i Joan Miró. “No t’esperes que un museu com el Louvre pateixi un robatori com aquest”, afirma Antònia Maria Perelló, directora de la Fundació Pilar i Joan Miró. “Ha estat una sorpresa, un robatori de pel·lícula. No voldria estar en la pell de la directora del Louvre, em solidaritz amb ella” afegeix Maria Gràcia Salvà, directora del Museu de Mallorca.
Tot i la sorpresa, diuen que se senten tranquil·les amb els protocols i mitjans actuals: sensors, càmeres de videovigilància, caixes fortes i accés restringit a treballadors amb targeta digital. Diuen que la despesa en seguretat s’endú un bon pessic del pressupost anual, una inversió que ha augmentat els darrers anys: “Precisament, en la darrera revisió hem ampliat la inversió, instal·lant un perímetre de seguretat nocturn que destria si qui passa és una persona o un animal”, explica Perelló. Tot i això, la mesura més important encara és la seguretat personal 24/7. Un fet que al Museu de Mallorca s’aplica des de fa un parell d’anys: “ara estic més tranquil·la, tenim un vigilant els 365 dies de l’any” diu Salvà, qui recorda com el 1991 el Museu de Mallorca va patir el robatori d’una ceràmica: el plat de la llebre. “No s’ha recuperat mai”, afirma la directora.
Però què passa amb les peces robades? “Són peces catalogades, no poden anar al mercat, són massa reconeixibles. Normalment, és una feina d’encàrrec”, diu Perelló.
Ambdues tenen confiança en les mesures i protocols actuals, però, admeten que el risc zero no existeix.
La seva principal reivindicació continua sent l'equiparació salarial amb la resta dels treballadors públics del seu sector, i exposen que la mitjana de diferència de sou és de 500 euros