Investiguen l’aparició de tres cadàvers surant en aigües de les Balears
Un dels cossos ha estat localitzat a la platja de ses Estaques, a Santa Eulària des Riu

Les ovacions diàries van començar el dissabte 14 de març quan el Govern espanyol va decretar l'estat d'alarma per la pandèmia
/EFE.
25
ÀLBUM: Rere les persianes, un recull d’imatges de balcó a balcó
Les ovacions diàries van començar el dissabte 14 de març quan el Govern espanyol va decretar l’estat d’alarma per la pandèmia. El confinament a casa va provocar que veïns de diferents ciutats i pobles espanyols es reunissin les 20.00 hores per a agrair i mostrar un simbòlic suport a les víctimes i malalts del coronavirus. Aquesta idea ja s’havia consolidat a Itàlia, un altre dels països europeus amb major nombre de contagis i morts per la malaltia.
Aquell dissabte 14 de març, la cita es va iniciar per missatges que es van anar enviant ràpidament per milers de grups i converses de WhatsApp. “Homenatge a tots els sanitaris. A les 22 hores de la nit, cada dia sortirem tots a les nostres finestres, terrasses i balcons i aplaudirem. Si us plau, passa-ho”, deia la cadena difosa per l’aplicació de missatgeria.
Després de l’enorme èxit, el diumenge 15 de març es van tornar a repetir els agraïments als carrers del país, encara que es va avançar l’hora de 22.00 a 20.00 hores perquè hi poguessin participar nens i majors. En alguns recintes hospitalaris, el personal sanitari ha rebut el reconeixement amb una ovació recíproca.
Durant els 30 dies, l’aplaudiment col·lectiu s’ha convertit en un moment d’oci social que ha ajudat molts espanyols a conèixer els seus veïnats. La música s’ha introduït com un element més, on s’han reproduït, des d’altaveus des dels balcons, algunes de les cançons més mítiques de les darreres dècades com ‘Resistiré’, del Duo Dinámico, ‘Lliure’, de Nino Bravo.
Un dels cossos ha estat localitzat a la platja de ses Estaques, a Santa Eulària des Riu
Els agents de la Policia Nacional de Maó han escorcollat un domicili al carrer de Vasallo
Missatges de WhatsApp, fotos familiars i testimonis han servit perquè l'Audiència capgiri el testament