X

Troben a Jordània restes de pa de 4.000 anys abans de l’arribada de l’agricultura

La producció de pa basada en cereals silvestres podria haver encoratjat els caçadors-recol·lectors a conrear-los

17/07/2018

Troben a Jordània restes de pa de 4.000 anys abans de l’arribada de l’agricultura

Fotografia del jaciment Shubayqa 1 a Jordània. /ALEXIS PANTOS

12

Restes carbonitzades d’un pa pla bullit per caçadors-recol·lectors fa 14.400 anys han estat trobades a un jaciment arqueològic al nord-est de Jordània. Aquesta troballa suposa l’evidència directa més antiga de pa trobat fins avui, anterior a l’arribada de l’agricultura en, almenys, 4.000 anys.

Les troballes suggereixen que la producció de pa basada en cereals silvestres podria haver encoratjat els caçadors-recol·lectors a conrear cereals, i per tant va contribuir a la revolució agrícola en el període neolític.

Un equip d’investigadors de la Universitat de Copenhaguen, el University College de Londres i la Universitat de Cambridge van analitzar les restes de menjar socarrimada d’un lloc de caçadors recol·lectors Natufian de 14.400 anys, un lloc conegut com Shubayqa 1 situat al Desert Negre al nord-est de Jordània.

Els resultats, que es publiquen a la revista PNAS, proporcionen l’evidència empírica més primerenca per a la producció de pa: “La presència de centenars de restes de menjar socarrimada a les xemeneies de Shubayqa 1 és una troballa excepcional, i ens ha donat l’oportunitat de caracteritzar les pràctiques alimentoses de fa 14.000 anys.

Els 24 restes analitzades amb aquest estudi mostren que els avantpassats silvestres dels cereals domesticats com l’ordi, l’espelta i la civada es van moldre, es varen tamisar i van pastar abans de cuinar-los. Les restes són molt similars als pans sense llevat identificats a diversos llocs neolítics i romans a Europa i Turquia.

Per tant, ara sabem que productes com el pa es van produir molt abans de l’arribada de l’agricultura. “El següent pas és avaluar si la producció i el consum de pa van influir en l’emergència del cultiu de plantes i la domesticació”, va dir en un comunicat la arqueobotànica de la Universitat de Copenhaguen Amaia Arranz Otaegui, primera autora de l’estudi.

L’arqueòleg de la Universitat de Copenhaguen Tobias Richter, qui va dirigir les excavacions a Shubayqa 1 a Jordània, va explicar:

“Els caçadors-recol·lectors natufians són de particular interès per a nosaltres perquè van viure un període de transició al qual les persones es van tornar més sedentàries i la seva dieta va començar a canviar. Les fulles de falç de pedra foguera, així com les eines de pedra oposades en llocs natufians al Llevant porten molt temps fent sospitar als arqueòlegs que les persones havien començat a explotar les plantes d’una manera diferent i potser més efectiva.

Però el pa pla oposat a Shubayqa 1 és l’evidència més primerenca de la producció de pa recuperat fins ara, i mostra que la cocció es va inventar abans del cultiu. Així que aquesta evidència confirma algunes de les nostres idees. De fet, és possible que la producció primerenca i extremadament lenta de pa basada en cereals silvestres hagi estat una de les forces impulsores darrere de la posterior revolució agrícola, on es van conrear cereals silvestres per proporcionar fonts de menjar més convenients”.

Les restes d’aliments socarrimades es van analitzar amb microscòpia electrònica a un laboratori de University College of London per Lara González Carratero (Institut d’Arqueologia del UCL), experta en pa prehistòric: “La identificació de ‘pa’ o altres productes a força de cereals en l’arqueologia no és senzilla”.

“Hi ha hagut una tendència a simplificar la classificació sense posar-la realment en contrast amb un criteri d’identificació. Hem establert un nou conjunt de criteris per identificar el pa pla, la massa i farinetes com els productes en el registre arqueològic. Usant microscòpia electrònica d’escombratge identifiquem les microestructures i partícules de cada aliment socarrimat que queda”, va dir González Carratero.

“El pa implica un processament intensiu de mà d’obra que inclou descascarillar, moldre els cereals, pastar i enfornar. El fet que s’hagi produït abans dels mètodes agrícoles suggereix que l’hi va considerar especial i el desig de fer més d’aquest aliment especial probablement va contribuir a la decisió de començar a conrear cereals. Tot això es basa en nous desenvolupaments metodològics que ens permeten identificar les restes de pa de fragments socarrimats molt petits usant grans augments”, va dir el professor Dorian Fuller (Institut d’Arqueologia del UCL).

17/07/2018

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT