Troben la clau per a la possible recuperació de les poblacions de nacra

Dependrà de la dispersió de les larves pelàgiques i de la recolonització mitjançant el reclutament de juvenils resistents

/EFE

La recuperació natural de les poblacions de nacra (Pinna nobilis), en cas de ser possible, dependrà de la dispersió de les larves pelàgiques, que viatgen per la columna d’aigua des de llocs no afectats o resistents, i de la recolonització mitjançant el reclutament de juvenils resistents.

Aquestes són les conclusions de l’estudi internacional en el qual ha col·laborat l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA), vinculat a la Universitat de les Illes Balears (UIB) i el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

Un esdeveniment de mortalitat massiva (MME) devastador, molt probablement causat pel protozou Haplosporidium pinnae, està portant al bivalve endèmic Pinna nobilis a l’extinció. La mortalitat va ser detectada per primera vegada el 2016 a el Mediterrani Occidental, i des de llavors s’ha dispersat per tota la conca mediterrània.

El IMEDEA ha explicat en una nota que per avaluar l’impacte de la mortalitat massiva en el reclutament larvari de l’espècie es va implementar una xarxa sense precedents d’estacions recol·lectores de larves formada per voluntaris, al llarg de diversos milers de quilòmetres de costes del Mediterrani Occidental, durant els tres anys posteriors a l’inici del MME. Les troballes d’aquesta xarxa van mostrar una interrupció generalitzada en el reclutament amb conseqüències dramàtiques per a la recuperació de l’espècie.

Així, a les Illes Balears, durant els anys posteriors a la gran mortalitat, només s’ha detectat una recluta de nacra el 2018, a Son Saura, Menorca.

Però, i segons es desprèn dels estudis, s’han trobat excepcions a aquest patró, amb reclutes registrades en llocs on la població resident havia estat delmada, com és el cas de Columbretes.

Aquest és l’únic lloc del litoral espanyol on s’ha observat reclutament anual després de l’esdeveniment, indicant la importància de les poblacions no afectades com a fonts exportadores de larves i el paper dels corrents oceanogràfics en el transport de les mateixes (gràcies als models de corrents del SOCIB per a predir la procedència de les larves/reclutes), probablement procedents de les poblacions encara existents en el delta de l’Ebre i en la costa africana.

“Aquesta arribada de reclutes representa un raig d’esperança en l’actual escenari summament preocupant per a aquesta espècie emblemàtica, en contrast amb el qual succeeix en la costa africana, on a Algèria el reclutament sembla no estar afectat, encara que es tem que la mortalitat també arribarà a les seves costes”, ha destacat el IMEDEA.