Un any després de l’Assemblea Ciutadana pel Clima la situació s’ha agreujat

Va ser un punt de trobada en què una seixantena de persones de procedència molt diversa varen debatre per trobar propostes que ajudassin a combatre el canvi climàtic i assolir els objectius 2030.

En Francesc va ser un dels voluntaris que participaren en l’Assemblea Ciutadana pel Clima que organitzà l’Universitat de les Illes Balears, ara fa un any. Una experiència que defineix com a molt gratificant i de la qual, diu, varen aprendre moltes coses.

D’aquest exercici de democràcia naixeren 56 propostes, de les quals 32 obtingueren més del 90% del suport dels participants, la qual cosa implica el compromís de fer-les prosperar. El canvi de Govern va fer que, maldament aquesta voluntat, les propostes segueixin encara damunt de la taula a l’espera de ser estudiades, ja que encara no han estat traslladades als responsables polítics. Asseguren que en un any la situació mediambiental s’ha agreujat i que cal posar fil a l’agulla perquè, a més a més, som a punt de tocar sostre pel que fa a emissions contaminants.

Apostar per les energies renovables, fomentar el transport públic, eficient i assequible o engegar les indústries locals són algunes d’aquestes idees, encara que pensen que hi ha petites decisions que podrien millorar la nostra qualitat de vida. I és que cada any 10.000 persones moren al nostre país a causa de la contaminació atmosfèrica. Un exemple és la reducció de velocitat a 80 quilòmetres per hora de la via de Cintura, de la que diuen que suposava poc temps efectiu d’estalvi però menys contaminació i menys costos. De fet, posa l’exemple de París, on fa anys que la velocitat de circulació a la seva via de cncumvalació està limitada a 70 quilòmetres per hora.

La por del desconeixement, diuen, és el principal enemic a combatre. Per això posen l’accent en la importància d’espais d’informació com aqauest, en el qual donar a conéixer en profunditat i de manera planera el per què de determinades decisions polítiques. Asseguren que aquests espais de debat i diàleg són molt necessaris i insten a la creació fins i tot a l’àmbit municipal.

Per això, posen la mirada a altres països com Bèlgica on les assemblees esdevenen estructures de participació permanents.

Abans de l’any 2050 les emissions s’haurien de reduir a 0.