X

Un any sense Mahsa Aminia: “A l’Iran la gent ja no té por”

La presidenta de l'Associació Persa de les Balears, Sedi Behvarrad, recorda la seva sortida del país per les pressions de l'autoritat religiosa

16/09/2023

Un any sense Mahsa Aminia: “A l’Iran la gent ja no té por”

Iranians residents a la localitat d'Izmir a Turquia manifestant-se a favor de Jinà Mahsa Amini (Europa Press)

20

El 16 de setembre de 2022, la jove kurda de nacionalitat iraniana Jinà Mahsa Amini va ser arrestada en un espai públic de Teheran, on havia anat a passar el dia amb la seva família. Segons la policia de la moral (oficialment, patrulla de guia), no duia correctament posat el hijab, el mocador que segons la llei a l’Iran ha de cobrir els cabells de totes les dones fora de l’àmbit privat. Amini va ser traslladada a un centre de ‘reeducació’, on va patir un atac de cor que va acabar amb ella en coma després d’una reanimació càrdiopulmonar per part d’infermeres militars, que les autoritats de l’Estat islàmic consideren l’única causa del decés per un problema de salut que consideren fortuït i aliè a la seva responsabilitat.

Emperò des del primer moment, ni la família, ni bona part de la societat iraniana i internacional varen creure la versió oficial i temeren que no hagués estat el tracte rebut per la dona de 22 anys en dependències policials el vertader motiu de la seva mort. En qualsevol cas, la víctima es va convertir en símbol i espurna d’un esclat social sense precedents en què treure’s el mocador del cap simbolitzava igualment el desafiament d’una autoritat religiosa que, de la Revolució del 79 ençà, ha predicat i reprimit entre la població “el que ells tanmateix fan en privat” explica a IB3 Ràdio/IB3 Notícies la presidenta de l’Associació Persa de les Balears, Sedi Behvarrad. Coincideix amb el corrent d’opinió que malgrat la duríssima repressió policial al carrer de les primeres setmanes, amb morts i detinguts a dojo, ja res no és ni serà igual. “La gent ja no té por, surt al carrer… Fa pocs dies, a un parc, més de dues-centes al·lotes cantaren i ballaren en públic i sense mocador… Aquesta imatge, fa un any, era impossible… No havia vist res semblant des de la revolució”, diu Behvarrad, que també fa referència a un acte civil a un dels principals teatres de la capital, Teheran, en què es recità poesia i el públic acabà aixecat cantant i ballant”. I on “varen apagar-los el llum, quedaren a les fosques, però això no els va aturar”. I és que, afegeix aquesta iraniana que va gairebé 40 anys que viu a Mallorca i 33 que està casada amb un mallorquí, “el règim ja no pot matar, ja no pot fer més… S’estan cremant cotxes de la policia de la moral i peguen als guàrdies… Ja no hi ha por”.

Experiència personal

Relata Sedi que prové d’una família benestant de l’Iran, amb un pare que comercialitzava petroli i va veure com l’ascens al poder de l’alatoià Komeini suposava l’expropiació dels seus béns. Explica que això va suposar la seva fi, amb un atac de cor als 62 anys de què va morir als pocs dies. El 1982, amb 22 anys – els mateixos amb què fa un any va morir Amini-, varen dir-li a ella que en no ser musulmana, no podia continuar els estudis d’Economia que cursava. Tanmateix, la pressió que rebia també s’exercia de tota manera, fent-li “la vida impossible”. Recorda que era una al·lota “un poc més alta que la resta, pot ser una mica diferent” i, per ventura per això, “cada dos per tres” els guardes de la moral li cridaven l’atenció perquè consideraven que no duia correctament el hijab, que el pantaló li era massa curt o que la mà quedava massa a la vista.

També va veure en aquell temps com, per mor de la guerra entre l’Iran i l’Iraq, els militars anaven casa per casa per endur-se a l’exèrcit nines i nins “d’11 i 12 anys”. Com possiblement haguessin fet amb els seus nebots si les seves germanes “no haguessin fugit del país cap a Turquia per passar d’aquí a Alemanya i finalment arribar a Viena, Àustria“. La diàspora familiar de Sedi Behvarrad li ha deixat també oncles i cosins a Estats Units, França i Alemanya. Recorda els seus primers viatges a Stuttgart amb el seu oncle, que tenia una fàbrica de mobles i que de tornada a Pèrsia, ho feia amb cotxes Mercedes Benz comprats al país germànic amb què feien la ruta cap a casa per comercialitzar-los.

Després d’uns primers mesos en què va semblar que la prohibició de no dur el hijab en espais públics de l’Iran es flexibilitzava, hi ha informacions que apunten no només a la represa de la vigilància de l’incompliment de la norma, sinó del projecte d’enduriment de la llei que en sanciona la falta d’ús.

 

16/09/2023

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT