Illes Balears
Un equip d'IB3 ha pogut viure un dia de la seva rutina i presenciar un simulacre d'aquest equip d'extinció d'incendis que disposa de 21 efectius a Menorca
20/07/2024
Els incendis a les Balears ja han cremat prop de 70 hectàrees forestals durant aquest 2024. D’aquestes, prop de 60 han estat destruïdes a Mallorca; 7,5 a Menorca; 2,6 a Eivissa i 100 metres quadrats a Formentera. A més, apunten que s’han comptabilitzat 48 incendis arreu de l’arxipèlag, dels quals 31 s’han produït a Mallorca, 15 a Eivissa, un a Menorca, i un a Formentera. A les illes, hi ha 350 treballadors de l’IBANAT preparats per a combatre les flames en cas d’incendi. Un equip de ib3 Notícies ha passat un dia amb ells.
El personal operatiu d’incendis forestals comença, cada dia, amb una reunió per conèixer quina és la previsió meteorològica. És indispensable per saber quines són les condicions que es poden esperar aquell dia i quina és la millor manera d’actuar en cas d’incendi. En el cas del vent és important conèixer tant la velocitat com la direcció perquè en casos d’episodis de vents forts això determina la direcció d’avanç de l’incendi. També afectarà la humitat. Per exemple, un vent de Tramuntana tendeix a dessecar la vegetació deixant-la més disponible per cremar. Les condicions més extremes, però, es donen quan es compleix la Regla del triple 30: “més de 30ºC de temperatura, més de 30 km/h de vent i menys del 30% d’humitat. En aquestes condicions, s’ha demostrat que un incendi té una virulència molt important i hem de posar molta atenció. Per tant, quan es donen aquestes condicions a una previsió meteorològica ja anam molt alerta i intentam arribar quan abans de que s’incendi es faci gros i es compliquin les coses”, explica Roger Ferrer, cap de delegació de l’IBANAT a Menorca.
Cada dia hi ha 150 persones disponibles en cas d’incendi, de les quals 21 es troben a Menorca. Per poder estar sempre preparats fan, contínuament, formació i exercicis pràctics. En un d’ells, intenten fer front a un incendi que està cremant la finca de Sarangí, as Mercadal. Es desplega el dispositiu i s’hi desplaça tot l’equip de Menorca, amb tots els mitjans terrestres i també aeris disponibles per fer-hi front (un helicòpter, una autobomba, un vehicle de vigilància, una brigada terrestre, una brigada helitransportada, dos tècnics, dos AMAS d’incidències, un vigilant fixe (Monte Toro) i un servei de logística).
L’helicòpter arriba al lloc del sinistre en menys de 10 minuts i comença a fer feina per a combatre les flames, mentre la resta de l’equip desplega una línia d’aigua. Cada descarrega de l’helicòpter tira mil litres d’aigua. “La nostra estratègia és l’habitual. Es forma un despatx automàtic; agafem l’incendi per la cua (que és allà on avança menys) i des d’allà muntam dues esteses que van a cada costat. Aprofitam els mitjans aeris per la part frontal, per aturar el foc, i que amb l’estesa de mànegues puguem arribar a rodejar tot l’incendi”, explica Ferrer.
Què passa, però, quan es produeix un canvi a la direcció del vent durant l’extinció i l’incendi es complica? Es realitza un despatx ampliat, la qual cosa implica la mobilització de mitjans d’altres illes i, en aquest cas pràctic, s’hi desplacen dos avions des de Mallorca. En poc més de 20 minuts, arriben a l’incendi (és el temps que solen tardar), i comencen a actuar per combatre el foc. Un dels avions que arriben, amb només dues descàrregues d’aigua, pot llançar 6 litres d’aigua. És de vital importància anticipar aquests canvis per no comprometre la seguretat de l’operatiu i poder anticipar possibles afectacions a la població, sobretot en una època en la qual les illes es troben en alt risc d’incendi.
“Enguany hi ha bastant risc d’incendi forestal. Continua sense ploure, continuen amb altes temperatures, amb calimes entrant… i per tant, el dispositiu sempre està alerta. Cada dia estem preparats per a una possible incidència. Un dels factors que ho fa més perillós són les calimes, cada vegada més freqüents. Les calimes són pols en suspensió i fan que les temperatures augmentin. Crea una atmosfera que és com si fos una bombolla on la temperatura queda estancada i fa que allò pugi molt de nivell” explica Mireia Vidal, tècnica forestal del Govern Balear.
El risc d’incendi és de cada any més alt, ja no es concentra durant els mesos centrals d’estiu, sinó que es desplaça als mesos de primavera i tardor. Són èpoques on estan augmentant les temperatures i les precipitacions són més escasses i irregulars; la qual cosa produeix un major estrès hídric de la vegetació, que augmenta el risc de propagació i la virulència dels incendis forestals. “Això és un explosió que fa que hi hagi molts més incidents en aquestes èpoques de l’any que durant els mesos d’estiu. Per això s’ha avançat enguany la campanya d’alt perill d’incendis forestals”, explica la tècnica forestal Mireia Vidal.
Així, enguany, la campanya d’alt risc d’incendi s’ha avançat (de l’1 de maig al l’1 d’abril a Eivissa i el 15 d’abril a Mallorca i Menorca) a causa dels canvis en el clima i l’elevat nombre de sinistres.
Els pitjors incendis per superfície afectada a Menorca han estat: l’any 1995 a Sa Roca, as Mercadal, amb 192 hectàrees afectades i l’any 2006, als Alocs, a Ferreries, amb 135 has afectades. Més de la meitat dels sinistres a les Balears (el 54%) són per negligències i causes accidentals, mentre que el 33% són intencionats, el 8% són per causes naturals, el 4% és per causes desconegudes i l’1% per reproduccions de focs ja extingits.
20/07/2024
Com ha canviat la vida de la guanyadora de la Grossa de Nadal de Ciutadella, un any després?
Ho fa per versionar 'Have you ever seen the rain' del grup Credence Clearwater Revival
Tot i la versatilitat de la seva formació, només poden fer feina al departament de codificació clínica
A les Illes Balears s'ha venut part d'un tercer, un quart i dos cinquens premis
