Reivindiquen un eivissenc expulsat del sacerdoci per escriure sobre la seva homosexualitat

Antoni Roig va ser finalista del Planeta el 1976 amb la novel·la que el va fer víctima de la repressió

59

Amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull o per l’Alliberament LGBTIQ+, hem conversat amb l’eivissenc Antoni Roig Rosselló, que va ser capellà i un pioner dels drets LGTB. Viu a València d’ençà de la dècada dels cinquanta. L’expulsaren del sacerdoci per haver escrit una novel·la de temàtica gai en ple franquisme.

Antoni Roig va escruire Todos los parques no son un paraíso, el llibre amb què va ser finalista del premi Planeta el 1976, el primer amb Franco ja mort. Però en comptes de dur-li glòria, el va fer quedar al carrer i perdre tot el que tenia. D’un dia per l’altre es va trobar “al carrer i sense res”. Li donaren un dia per deixar el convent valencià on vivia i tampoc no va poder seguir ensenyant. “Em vaig quedar tres mesos a l’entrada” en una asseguda que el va convertir en un dels pioners de la lluita pels drets del col·lectiu.

Aquesta història comença en una casa estreta, avui en obres, al carrer de Floridablanca de sa Penya, on vivien apinyats un matrimoni amb els seus vuit fills. Tan apinyats que només tenien “tres llits” per a tots.

Antoni comença a ajudar a missa amb cinc anys i, seguint el camí marcat, continua estudis al seminari dels carmelites a Castelló. S’ordena el 1963 i fa classes fins al 1972 a València. La vida d’aquest mossènyer surt del guió marcat quan fa tres anys que viu a Londres. “Hi vaig viure experiències molt intenses i vaig conèixer gent meravellosa”. Es va trobar amb una llibertat que no coneixia i també es va veure a comissaria injustament.

Torna a Espanya per seguir l’agonia del dictador i té l’impuls d’explicar el que ha viscut en un llibre. De fet, els amics que fa l’animen a presentar-se als Planeta. I descobreix que el règim sobreviu a Franco. Quan rep els 25 exemplars que li va enviar l’editorial, diu: “Cada un que vaig regalar és un amic perdut. Ja era premonitori”.

Primer el suspenen a divinis i dues setmanes després l’expulsen dels carmelites. Tot per ordre de l’arquebisbe de l’època, José María García Lahiguera. “Quan fas algú fora de la feina, el mínim és dir-l’hi en persona, però mai el vaig veure. El varen fer beat, m’hauria agradat veure com sofria quan m’expulsava”, comenta amb ironia Roig, que es va veure al carrer, però va descobrir “quelcom que no vaig buscar, el suport de la gent i l’alè del carrer”.

De seguida va trobar feina en una acadèmia, on ensenyà fins a la jubilació, i va continuar escrivint. Variaciones sobre un tema de Orestes i Vidente en rebeldía expliquen tot el que va haver de passar. Es considera creient, “i sacerdot, encara que no em reivindic”, però creu que l’església ha de canviar perquè “ha fet infeliç molta gent. Com pot dir que aquests sentiments són degenerats, que és antinatural? Com es pot excloure una part de la condició humana?”.

El lligam amb Eivissa l’ha recuperat amb l’entitat prodrets LGTBIQ+ Sa Clau de s’Armari, que des de fa dos anys entrega uns premis amb el seu nom i el reivindiquen com un home valent que va voler viure obertament la seva orientació sexual en un moment en què estava perseguida.

 

Ara va de bo, Ciutadella

Aquest dimarts migdia, com és tradició, el fabioler Sebastià Salort ha demanat permís al caixer senyor, Ignasi Saura, per iniciar el replec i donar el sus al bienni 2026-2027

societat

La Guàrdia Civil descarta la participació de terceres persones en la mort de l’home trobat a sa Pobla

Les primeres investigacions apunten que la víctima és un home de trenta anys, resident a Llubí. El cos va ser localitzat a la Marjal en avançat estat de descomposició, i encara s'investiga si un accident de moto va ser la causa de la mort

Moment emocionant, amb l’entrada del caixer senyor, Ignasi Saura, al caragol des Born