Ha mort Pedro Bermúdez, ‘Azuquita’, el creador del ‘rumbakalao’, a 47 anys
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’

La recerca, publicada en una revista científica de prestigi, destaca la importància dels microorganismes en la biodegradació dels plàstics
Un equip de recerca de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha identificat microbis marins capaços de menjar-se els additius tòxics dels plàstics que suren a la mar. La recerca, a càrrec del grup d’investigació en Microbiologia de la UIB, s’ha publicat a la revista científica ‘Environmental Science & Technology’ i posa de relleu la importància dels microorganismes en la biodegradació dels plàstics.
Aquesta plaqueta conté microbis marins capaços de nodrir-se a partir de diferents plastificants, additius presents en la composició dels plàstics que suren a la mar. És el que ha descobert un equip d’investigadors de la UIB en una recerca conjunta amb la Universitat de Warwick, al Regne Unit.
L’equip investigador ha aïllat 42 soques microbianes provinents de residus plàstics recollits a la mar i ha analitzat la capacitat de nodrir-se a partir de diferents additius. És el cas dels plastificants, que resulten molt tòxics per a la vida humana però no per als microorganismes marins. Els microbis colonitzen el plàstic i formen una xarxa de bacteris -conegudes com ‘biofilms’- al plàstic, un element que ha esdevingut un nou hàbitat pels microorganismes.
Aquests microbis marins ja existien abans que els plàstics arribassin a la mar, però han evolucionat per adaptar-se als nous residus que arriben als oceans. Els microorganismes triguen entre 10 i 100 anys en degradar els additius plàstics, ja que els seus components no sempre són biodegradables.
Amb tot, els experts recorden la importància de reduir l’ús dels plàstics, evitar que arribin a la mar però i de fomentar l’ús d’additius biodegradables en la composició dels plàstics.
Nascut a València, però criat al barri palmesà de Son Gotleu, revolucionà la indústria musical als anys noranta, gràcies al productor Joan Bibiloni, amb el seu ‘Achikitaun’
Farà rehabilitació per continuar el procés de recuperació
Als seus inicis dalt el cavall, ja li va tocar per sorteig ser caixer fadrí del bienni 1991-1992
Oferir el pregó de les festes de Maó és una oportunitat per donar a conèixer aquesta realitat i per visibilitzar