Home IB3 IB3 Instagram
10°C 17° 7°

Illes Balears

Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera

Resum informatiu

EMISSIÓ
EN DIRECTE
Darrers Informatius RÀDIO
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Darrers IB3 Notícies
MATÍ
MIGDIA
VESPRE
Política Societat Economia Cultura El Temps Esports Espanya Món Mallorca Menorca Eivissa Formentera
X
societat

Un estudi demostra que l’especulació a la Llotja ha motivat l’expulsió d’un terç de la població local

L'entitat Palma XXI assegura que aquest barri de Palma pateix un procés acusat de gentrificació

05/07/2019

Un estudi demostra que l’especulació a la Llotja ha motivat l’expulsió d’un terç de la població local

9

L’entitat ciutadana Palma XXI considera que el barri de la Llotja és la zona de Palma que pateix un procés de gentrificació més acusat i reclama un pla especial de recuperació per als residents. Han realitzat un estudi per demostrar que durant les darreres dècades s’ha produït l’expulsió d’aquests residents en favor del turisme. En els darrers 30 anys s’ha perdut un terç de la població local mentre que la població estrangera s’ha multiplicat per 6. Afirmen que el 35 per cent dels establiments són d’oci i això crea contaminació acústica. Malgrat la prohibició, asseguren que hi ha 3 mil places il·legals de lloguer turístic al centre de Palma.

L’ estudi

“La Llotja, que és un barri residencial, està sent devorada a poc a poc per l’activitat comercial i turística”, ha explicat Jaume Garau, de la junta de Palma XXI. “El turisme ha format històricament part del barri de forma natural, i aquest convivia en equilibri amb la vida veïnal fins fa 30 anys, quan consideram va començar la transformació del barri fins al procés de gentrificació que avui observam”, ha afegit. Garau ha mostrat la preocupació de l’entitat pels efectes d’aquest fenomen: la pujada de preus de l’habitatge (inaccessibles per a la població local), amb el consegüent desplaçament de veïns i veïnes de tota la vida i la desaparició de comerços tradicionals de proximitat.
En tres dècades han abandonat el barri un terç dels residents locals, mentre que la població estrangera s’ha multiplicat gairebé per sis. També ha canviat l’estructura de les llars, majoritàriament amb una persona, el que fa que sigui un barri on resideixen molt poques famílies. A l’informe es mostra  l’intens flux de compravenda d’habitatges: en períodes molt breus de temps (5 anys de mitjana) es compren i venen els immobles, el que mostra que aquestes transaccions no tenen per objectiu viure-hi sinó per negoci.
“El canvi en la tipologia dels comerços és un indicador molt important dels processos de gentrificació”, ha explicat Carlota Cabeza, autora de l’informe, “que es manifesta una substitució de comerços i clients per uns altres adaptats a un altre tipus de recursos, econòmics o de temps”. En el cas de La Llotja l’oci i la restauració s’han consolidat en el barri. El 34,4% de les activitats en planta baixa són negocis de restauració. Aquesta activitat, a més, es concentra novament a la Zona d’Especial Protecció Acústica. Tot i que el treball de camp per a la realització de l’informe es va fer durant temporada baixa, es van comptabilitzar 24, algunes de grans dimensions.
La Llotja ha estat escenari d’una intensa lluita veïnal des dels anys 90, sobretot contra la contaminació acústica que pateixen els residents del barri, conseqüència directa i indirecta del gran nombre d’establiments d’oci. Tot i que els decibels permesos no han de superar els 30, s’enregistren valors de 65 dB de mitjana a l’interior dels dormitoris.

L’estudi ha estat realitzat en el marc de l’Observatori de la Gentrificació que impulsa Palma XXI, i es suma al que ja es va fer del barri de Santa Catalina. Pròximament s’elaborarà l’estudi de gentrificació del barri de Pere Garau. “Amb aquests estudis volem posar de manifest que existeix un procés de comercialització de certs punts de la ciutat, sobretot a la badia de Palma”, ha explicat Jaume Garau. Això no obstant, l’entitat considera que hauria de ser l’Ajuntament qui impulsi l’Observatori de la Gentrificació.

La proposta de l’entitat és que La Llotja, així com altres barris amb alta intensitat turística, tengui un nou pla especial municipal per regular aspectes com la concessió de llicències comercials, que hauria d’estar limitada. S’emfatitza en la necessitat que aquest pla especial sigui consensuat amb les associacions de veïns i es tingui en compte l’opinió de tots els sectors, inclosos els restauradors.
“Si a aquests barris no hi ha residents es moren: necessitam recuperar aquests espais pels ciutadans i ciutadanes, que siguin barris amb gent, comerços i activitats diverses, no només enfocades a l’oci i el turisme”, ha afegit Garau.”No volem que passi amb els nostres barris el que ha passat amb Venècia, on els venecians no hi volen viure”, ha conclòs, “per això parlam de recuperació, no hem de donar per perduts determinats espais de la ciutat”.

05/07/2019

Comentaris:

(*) Camps obligatoris

EL MÉS LLEGIT