Deu mesures per evitar que les científiques abandonin la carrera professional després de ser mares

Cerquen mantenir l'equilibri entre la criança i la feina, com horaris flexibles, teletreball o el repartiment equitatiu de tasques no remunerades

Ana Sanz és investigadora de l’IMEDEA, docent de biologia a la UIB i des de fa dos anys, mare. A més de retardar la maternitat per no deixar de costat la carrera professional, durant aquests dos anys ha tengut dificultats de conciliació. La carrera científica, explica, “exigeix molta dedicació amb feina de camp i horaris que fa que moltes dones redueixin la productivitat científica”.

Ella ha format part d’un equip de sis científiques liderat per Esther Sebastián, de la Universitat d’Alacant, que han analitzat aquestes dificultats i proposen deu claus perquè les dones no renunciïn a ascendir a llocs de lideratge. Són mesures que volen donar solució no només en el temps de l’embaràs i la criança, sinó també durant tractaments de fertilitat o avortaments, i que són extensibles a qualsevol professió. Una de les mesures que preveuen és donar suport a les futures mares amb personal tècnic de suport.

També suggereixen ampliar el temps en el qual les dones poden accedir a determinats contractes un cop acabada la tesi, ja que és un temps limitat i que sol coincidir amb l’edat a la qual les dones són mares. Altres mesures impliquen flexibilitzar horaris, crear jardins d’infants al lloc de feina o repartir equitativament la feina administrativa entre homes i dones. A l’IMEDEA, per exemple, ja tenen algunes mesures beneficioses per les investigadores. Tot i que reconeixen que des de molts de centres aquesta situació millora, conclouen que encara queda molta feina per fer.