Un professor de Menorca, obligat a viatjar cada dia en avió a Mallorca per impartir-hi classes després de dues oposicions superades

Anem a veure. Els interins en frau de llei portam dècades en situació precaria i mai hem sortit a fer-nos les víctimes (mares I pares amb fills petits que han hagut de partir a altres illes, interins amb pares majors dependents, any rera any canviant de centre,…). Per favor, teniu una mica de dignitat. Conexieu la llei i la vareu acceptar i vos vareu aprofitar d, ella (molts de vosaltres heu tret places perque als estabilitzats no ens han permès opositar, i perque han tret les nostres places per a que vosaltres opisitaseu llevant-nos les nostres places per a estabilizar-nos. Per favor, ja està bé de mentides i manipulació. Fa vergonya que sigueu docents amb aquest valors dels que feu gala.

No sé com ha pogut treure les oposicions, com diu, ja que totes les bases son clares. Es mes, molta gent que ha pogut treure plaça aquest any es perque molta gent s’ha estabilitzat, així que hauria de donar les gracies per tenir menys opositors. Un que viatja cada día no necessita treballar, mare meva.

El 2019 no va treure plaça a Menorca, i després es presenta a Mallorca i treu plaça. Enhorabona! Però té la plaça a Mallorca i sabia el que feia, mínim 3 anys a l’illa. No sé a què ve fer-se la víctima. Tots els altres professors/és també tenen vida i història personal i que no ho contin a IB3 no vol dir que siguin manco importants.

Tota la meva solidaritat i empatia amb tú Ismael.
Però em sap greu dir-te que el tribunal suprem ja va dictar que els concursos de trasllats es regeixen bàsicament per tota l’experiència acumulada.
No es pot saltar la legalitat vigent, i a més sembla el més just. Jo tenc 22 anys d’experiènci docent. Que tenguem sort!

Titular totalment sensacionalista i sesgat. Es materialment inviable anar cada dia a fer feina en avió, ni per temps ni per doblers. A més, li esteu donant bolla a una gent que ha participat d’uns procediments que sabien les condicions que tenien. A l’empresa privada no te donen tan bones condicions laborals com a l’administració. Si no li va bé, que ho deixi, esteu fent sensacionalisme i només poseu testimonis d’una part del conflicte, no cerqueu l’objectivitat.

Em sap greu, però el suprem ho va deixar molt clar, també és ben just que es contin els anys d’experiència com a interí, tan senzillcom entendre que els interins fan les mateixes tasques que els funcionaris

Un avión cada día con nuestro dinero. Que desfachatez!! Que se los pague el de su bolsillo. Ni Sánchez con el Falcon vuela tanto. Que morro. 10 años de castigo en otra isla lo ponía yo

Este señor se expuso a sacar plaza en una isla diferente a la suya y se queja de que tenga que trabajar allí?? Es inconcebible! Y ahora la culpa es de los estabilizados?? Precisamente de ellos que tienen el culo pelado de hacer kilómetros y en abuso de temporalidad! Qué nivel de hipocresía! Si yo soy de Menorca y no quiero trabajar en Mallorca es tan sencillo como no presentarme allí. Y si no le compensa; renunciar, como todo hijo de vecino cuando no le interesa su relación laboral. Hay que ver para creer…
Por cierto, me puede alguien indicar en qué ley se establece que los hijos de los funcionarios por vía oposición deben criarse con sus padres y los de los estabilizados no? Porque parece que sólo los tienen ellos…

Para empezar no “está obligado”, podría haber optado por buscar residencia en un isla diferente como llevan haciendo otros funcionarios durante años, alejados de sus familias. La ley es clara y no deja lugar a interpretaciones. No hay funcionarios de segunda. Un poco de dignidad, por favor. O es que todos vamos a contar nuestros problemas?

La professionalitat d’IB3 es pot posar en dubte amb aquesta notícia. Abans de publicar les coses, contrastau la informació. Vergonyós que una cadena pública doni veu a persones i grups sense comprovar si té sentit el que reclamen.

Obligat a volar cada dia no hi està. Això per començar; ho fa perquè ell vol.
Ja fa més de dos anys que s’en parla d’aquest procés d’estabilització i tothom sabia les normes. Voler canviar ara les coses al seu gust demostra molt egoïsme, ser mal company i dona un exemple molt infantil. Jo hauria renunciat a la plaça si me toca canviar d’illa, ja ho tenia ben decidit. I no hauria perjudicat a ningú. No com altra gent que vol canviar les regles amb el partit en joc. Demostren ser molt mal companys i no merèixer el que demanen. Un respecte per la gent que portam anys fent feina i hem anat per tot. Jo també he estat anys fora, tant a Menorca com a Eivissa.
Tampoc entenc com IB3 vol entrar en aquest joc, aquest home no té raó. I no cercau a ningú que ha entrat per mèrits i li demanau opinió. Vergonyós tot plegat!

Aquest procés que era per estabilitzar interins en frau de llei, està mal ideat des del principi:
-S,ha pogut presentar qualsevol docent, tant si era interí com si no ho era.
-No ha tengut en compte l,antiguitat, només 10 anys. Han quedat molts companys sense estabilitzar, alguns amb més de 20 d, experiència.

A molts no ens agradaven ses normes, però les hem acceptat.

IB3 en aquests moments, està donant veu a un grup de docents que volen canviar normes a mitat del joc, quan el camí que han triat no els afavoreix i volen perjudicar a tots aquells companys que han patit abús durant molts d,anys, alguns més de 20.

Crec que abans d,emetre aquestes entrevistes, vos hauríeu d,informar. Estau contribuint a crear un malestar i una situació que no s,hauria de permetre.

Esper prengueu consciència i tracteu de contrastar aquesta informació parcial i moltes vegades falsa que es desprèn dels vostres informatius.

Salutacions i visca el bon periodisme i la imparcialitat.

Tots els interins ens hem presentat a oposicions, hem fet quilòmetres per anar al centre, hem partit a un altre illa per anar fent punts, hem deixat els nostres fills petits que els cuidassin, no hem cobrat molts d’estius….TOT el que estéis utilitzant als mitjans de comunicació ho hem sofert durant molts d’anys. Les REGLES del joc esteien més que clares. Llegiu-vos els BOE, els BOIBS, i la sentència del Tribunal Suprem,…tot està CLARET. A qui pertoqui i a qui ho necessiti CONTRASTAR.

Crec que la situació del company de Menorca és una llàstima, però no deixo de pensar amb tots els companys interins en frau de llei que han hagut que cubrir totes les places, sense cap dels drets dels qui és substituïa i amb una contínua inseguretat, un any darrera s’altre.
Que la gestió de l’administració és pèssima crec que en aquestes alçades no cal ni comentar però que això ens faci tirar-nos merda entre companys…. això sí que és trist
Firmat:
Marta
Interina en frau de llei

Ib3N, crec que abans de donar segons quines notícies vos hauríeu d’informar bé.
Enguany hi ha hagut concurs de mèrits i concurs oposició. Ambdos processos de nivell autonòmic, això vol dir que quan ens presentavem sabíem que ens podía tocar fer feina a qualsevol illa i des del primer moment se va dir que els de concurs de mèrits triarien primer que els d’oposicions. Això que diuen que no ho sabien ÉS MENTIDA! I sobre el proper concurs de trasllats, la normativa és la que és i ara no han de pretendre canviar les normes del joc. Tant els opositors com els estabilitzats tenim possibilitats que ens enviin fora i TOTS ho sabem des de fa mesos.
Moltes persones estabilitzades hem anat a fer feina fora amb càrregs familiars. Jo mateix vaig estar embarassada a Eivissa i després a Menorca, i quan va néixer el meu fill amb 4 mesos varem partir una altra vegada…. si tots els que hem fet això ho contéssim no bastaría un programa per donar tots els testimonis. I els que hem anat a fora a trebalalr tenguent fills no hem fet mai cap drama per això, al contrari, hem estat agraïts per tenir feina i poder fer punts.
Per acabar m’agradaria dir que no entenc que COMPANYS ens desacreditin d’aquesta, però està clar que aquesta paraula els queda grossa.
IB3,esper que a partir d’ara, quan informeu, poseu tota l’informació damunt la taula.

Hola a tothom,
I enhorabona a tots aquells que heu estabilitzat plaça o heu tret unes oposicions darrerament, això per descomptat.
Escric per fer uns aclariments i per aconseguir que entre totes i tots ens posem d’acord; sobretot, perquè Conselleria ens doni solucions a uns problemes que ha creat el mateix sistema.
Quedi dit per endavant que no es qüestiona que el procés d’estabilització a fet justícia a una irregularitat que s’arrossega de fa anys. Però aquesta regularització massiva ha perjudicat el sistema natural d’adquirir una plaça fixe: el concurs-oposició. Malgrat les convocatòries dels darrers anys, tants cursos seguits sense oposicions o amb tan poques places no ha ajudat.
Així que el context d’enguany és una regularització forçada de moltes places, amb tots els guanys que ha comportat per la majoria, ja que la majoria estabilitza la plaça que ha ocupat els darrers anys, i això és el que hauria de ser!
Però un procés tan massiu i tan poc adaptat a la realitat docent, també ha comportat grans despropòsits. Feta la llei feta la trampa:
Molts interins han optat per apuntar-se a qualsevol especialitat per tal de tenir plaça. D’altres no han tingut més alternativa que optar a places de la seva especialitat però pagant preus tan alts com ocupar-les a altres illes. I, finalment, hi ha hagut els opositors d’aquest any, que han triat més tard i encara han hagut d’optar a places, en general, més excèntriques. Però és que, a més a més, hi ha els opositors dels darrers anys, des del 2019 (recordam que opositar és la via més legítima per obtenir plaça de funcionari de carrera), que encara no han pogut concursar mai!

Una vegada explicat açò, la meva intenció, i pens que hauria de ser sa de tots, és sa de trobar el sistema més just.

Repetesc, no qüestionam les adjudicacions. Sí volem però, posar ordre. I la conciliació familiar hauria d’estar per damunt de tot. Tant estabilitzats com opositors, han de poder conciliar. I això s’ha de poder traduir en un Concurs de trasllat just.
A Catalunya, de fet,s’ha aconseguit que el Concurs de trasllats tengui dos torns: primer els que han fet concurs-oposició. Després les persones estabilitzades, que ja ocupen, en general, les places que volien.
No ens enganem, la nostra feina sempre s’ha estabilitzat per concurs-oposició, aquesta és la manera legítima d’ocupar una plaça.
Per acabar, i si has arribat fins aquí, m’agradaria dir que el testimoni d’avui és totalment cert. Si bé s’entén, en els talls fets de l’entrevista, que viatja tots els dies, no és així. Per conciliació va demanar mitja jornada: el primer any treballava quatre dies i el segon li van ajustar a tres. Des d’aquí compartesc el meu agraïment amb l’institut. Perquè som sa parella i vaig aprovar oposicions el mateix any que ell, a Menorca, on vivim amb els nostres fills. Llavors eren molt petits, ara ja tenen 2 anys més. Demanàveu si sabia el que es feia i us diré que sí. Ho sabíem. Però no comptàvem que ses regles des joc canviarien radicalment en aquests dos anys. Així que només demanam d’una vegada per totes que es respecti la conciliació familiar i que s’asseguri, als docents en situació estable, és a dir, que han fet 3 anys a una plaça en propietat, que se’ls asseguri la mobilitat al Concurs de Trasllats. A més, s’ha de prioritzar sempre la conciliació familiar. Dos torns en el concurs, per exemple, posaria un ordre de prioritats conseqüent amb l’històric dels darrers anys, però tal vegada ho ha altres vies.
Gràcies per escoltar-nos i sort a tothom! Junts arribarem més enfora!

Però a mem, Núria, com pots dir que tant opositors com estabilitzats han de poder conciliar, que això ho permetria un concurs de trasllats just, i alhora demanar que els opositors (que en la majoria de casos tenen pocs anys d’experiència, són joves i no tenen càrregues familiars) triin abans que els estabilitzats (en molts casos, gent gran amb molts d’anys d’experiència i familiars al seu càrrec)? No te n’adones que això no permetria conciliar precisament a la gran majoria que ho necessita?

De totes formes, es poden demanar altres mesures de conciliació sense exigir coses il·legals com que els funcionaris no triin amb igualtat de condicions i hi hagi funcionaris de primera i de segona (que pareix que se us ha oblidat que a partir del mes que ve ja serem funcionaris de carrera amb tots els DRETS i deures).

Per exemple, els sindicats ja van plantejar canviar les normes de les comissions de serveis perquè n’hi hagués entre illes i així gent amb fills menors de 12 anys puguin agafar una comissió de serveis a la seva illa. Aquesta seria una bona opció per què el teu home pogués tornar a casa i no perjudicaria a ningú, ja que podria agafar una plaça vacant no orgànica o TP que tan mateix no es podria oferir al concurs de trasllats, ja que de fet hi ha moltes més places d’aquestes. I podria anar fent això cada any mentre va concursant al concurs de trasllats fins que li donin plaça a Menorca. Podríeu pressionar per aquí als sindicats sense haver de fer de menys a ningú. I a més, si això s’aconseguís, l’any que ve, després d’haver passat un any a la definitiva, també els estabilitzats podrien demanar aquesta comissió de serveis entre illes.

Però no, enlloc de pensar un poc i mirar mesures que puguin benificiar a totes aquelles persones que necessitin conciliació familiar, només mirau per vosaltres i pels opositors que, com dic, en la majoria de casos no han estat seleccionats per mèrits i per tant, són joves. No oblidem que drames familiars n’hi haurà molts després del concurs de trasllats, i molts seran dels estabilitzats. Però es veu que això no importa. Sembla que la conciliació familiar d’alguns és més important que la dels altres.

I tots sabem que les coses no s’han fet de la millor manera, però no és ara el moment de protestar, sinó abans. Quan es van treure les bases del concurs de mèrits, quan es va informar sobre els torns d’adjudicació, quan el nostre conseller va decidir seguir el que digués Madrid sense tenir en compte la nostra casuística insular. Però igualment, el teu cas sí que no s’entén perquè el teu home hagués pogut fer opos a Menorca i va decidir fer-les a Mallorca i, per tant, aquí la responsabilitat ja és vostra. Culpar ara als estabilitzats que el teu home no podrà tornar és molt injust, i més quan segurament a algun estabilitzat l’obligaran a partir a Menorca sient d’una altra illa.

Bon dia,
Llegiu bé per favor, aquesta persona no es queixa d’haver aprovat a Mallorca, ni tan sols es queixa simplement exposa unes circumstàncies ben reals. El que diu es refereix al Concurs de trasllats, que per cert a les Illes Balears encara, no ha sortit la convocatòria. Crec que tots hem d’estar ben informats abans de criticar tant. A altres comunitats com Galícia i Catalunya si que les persones que tenen oposicions aprovades han triat davant els que no. Informació ben cobtrastada, en cap cas s’ha parlat de que no compti l’experiència i els mèrits simplement com sempre s’ha fet s’ha d’establir un ordre de prelació i donar valor a aprovar una oposició dues o tres vegades si cal i té sentit, com ja s’ha fet a Catalunya repeteixo. Està clar que s’havien d’estabilitzar places, però també està clar que aquest procés no estava pensat per docents i s’ha engirgolat molt malament i fa aigua per tot els costats.

Com diuen molts comentaris, IB3 hauria de contrastar dades abans de publicar segons quines informacions, que només ajuden a crear mal ambient entre companys. També seria interessant donar veu a totes les parts.
Tothom coneixia les regles del joc. Molts de docents sense oposició aprovada han jugat al joc del concurs de mèrits: alguns han aconseguit l’estabilització com a funcionaris i han deixat de banda els exàmens d’oposició. Enhorabona per a ells. Molts dels que ara es queixen als mitjans de comunicació també han intentat entrar mitjançant el concurs de mèrits però no ho han aconseguit. Per això han hagut de presentar-se a oposicions.
És important ser coherent, tenir dignitat i principis.
Per altra banda, hi ha un rerefons classista o jeràrquic: hi ha gent que no pot païr que un docent sigui funcionari de carrera sense haver aprovat un examen. Sembla que volen que hi hagi docents de primera (els que han accedit al funcionariat per oposició) i docents de segona (els que hi han accedit, amb totes les de la llei, per concurs de mèrits).
L’experiència és un grau i sembla que hi ha persones que no ho consenten.
Com diuen altres comentaris, drames personals en tenim tots. I desitj el millor a tothom, a tots els docents sense distinció: als interins, als funcionaris d’oposició i als funcionaris d’estabilització.
Tant de bo tots i totes poguem treballar a l’illa que volem i el més aprop dels nostres.

A mi encara em continua parint risori això dels “interins en frau de llei”… És que no sabies, en entrar en la bossa pública d’interins, que això era una mera oportunitat per a començar i estabilitzar mitjançant oposicions?

Hi ha els qui van veure la jugada perfecta per a tota la seva vida: parasitar en la llista. Ara s’excusen (i sempre, realment) amb això de frau de llei.

En fi. Ara us ha tocat la “tómbola” i encara us pensareu que sou les “víctimes” de tots aquests anys.

Si no te gusta Mallorca, no haberte presentado a opos por islas en Mallorca y haberte presentado en Menorca. Claro, pero el ratio era diferente y más difícil de superar la prueba….pues renuncia a la plaza y vuelve a ser interino. He estado en las 4 islas en diferentes funciones. El proceso de renuncia existe. Que bajo ha caído IB3 promocionando falsedades. Los de opos y sabían qu existía el proceso de estabilización. No es algo nuevo. La orden salió hace un año y deja bien claro que los que sacasen plaza no tendrían año de prácticas e irían por delante. Lo dicho. Muy mal IB3 dando alas a calumnias e injurias de algunos que pueden derivar en responsabilidades penales.

És vergonyós que companys docents menyspreïn i insultin al col·lectiu d’interins que han aconseguit plaça en el concurs de mèrits, prop de 3000, amb l’argument de no haver passat per oposició ordinària. Concursos i oposicions són tan sols procediments de selecció. L’opositor que aprova no té per aquest fet cap virtut singular que no tengui la resta, no contribueix en res especial
al benestar comú, és tan sols una millora individual,un objectiu personal, però no és ni millor ni pitjor ni més que d’altres. Per què d’això va en el fons, de voler ser més, de valdre més, de distingir-se i obtenir per això algún premi. Sóc funcionari jubilat, vaig passar en el seu moment per oposicions lliures i això no me va fer millor. La dedicació, l’experiència i l’enamorament de la professió de mestre és el que m’ha fet sentir que servia a la Comunitat. Suposo que la immaduresa i la inexperiència fan escriure comentaris com els que circulen aquests dies sobre els funcionaris estabilitzats, que tenen els mateixos drets i tan o més problemes de conciliació que els altres. No trenqueu la convivència, respeteu als companys i, sobretot no us creieu millors per que no ho sou.

És ben hora que IB3 comenci a contrastar la informació. Amb casos com aquests és dóna un punt de vista esbiaixat. Els interins contractats en frau de llei durant dècades també han fet la volta a les illes. Tots tenim els nostres drames personals: hipotèques, fills petits, pares malalts… Tant si som interins, estabilitzats o funcionaris en pràctiques. Si aquest professor es va presentar a unes oposicions a certa illa és ben lògic que hagués d’exercir-hi. Tots, estabilitzats i opositors, sabíem al que jugàvem:eren processos autonòmics! No es poden canviar les regles del joc a mitjan partida. És hora que una televisió pública, com a servei públic, mostri tots els punts de vista i es llegeixi la normativa. Moltes gràcies.

Era un procès autonòmic.
Si no ho sabia és que no va llegir les bases.
Ib3 contrastau la informació sobre aquest tema per favor.Un poquet de serietat.Donau veu sense contrastar.

Un parell d’aclariments:

Ara argumentwn que a Catalunya trien primer els opositors. Senyors, no és el mateix. A Catalunya les oposicions són anteriors; en canvi, aquí són posteriors al concurs de mèrits. A més, tothom sabia les normes i el que no les sabia i no s’havia informat, és problema seu. Ja no com a docents, sinó com a ciutadans, cal estar informats.

D’altra banda, a aquest suposat pare li diré que una persona que aprova oposicions, és a dir, sap estudiar de memòria, no ha demostrat a les oposicions si sap ser tutor o no, perquè allà li demanen temes de la seva especialitat, no de tutoria. I tampoc li donen eines de fer de tutor. Això s’aprèn en el dia a dia, com a totes les feines.