El gremi d'arquitectes avisa que la desaparició de la casa Van der Driesche seria una pèrdua insubstituïble
Fa 45 anys que José Antonio Martínez Lapeña i l’eivissenc Elías Torres finalitzaren una construcció que ahir va rebre un colp en algun dels seus elements més simbòlics. La casa Van der Driessche és per als experts paradigma d’una època i el seu context.
La casa és símbol d’una Eivissa bucòlica dels 60 i 70. Respecta l’arquitectura tradicional eivissenca i amb les seves punxes o els angles aguts més alts i característics es posa sobre el mar, l’horitzó.
D’original composició geomètrica, la casa Van der Driesche va ser també el punt d’arrencada d’una manera d’orientar les edificacions de Martínez Lapeña i Torres arreu del món
Estem davant d’una construcció que manté en suspens a la comunitat d’arquitectes, no tan sols local. Tot i que ara ha patit uns danys per incompliment de la suspensió de l’ordre d’enderrocament, encara seria recuperable si l’administració decideix protegir-la per tractar-se d’una obra contemporània molt ben catalogada.
El sostre del poliesportiu de Binissalem ha sortit volant i ha caigut damunt les cases veïnades, la qual cosa ha provocat nombrosos desperfectes