Un home ha mort en caure una roca damunt casa seva a cala Sant Esteve, as Castell
Després de l'accident, s'han desallotjat els habitatges que estan també situats davall el penya-segat
El gremi d'arquitectes avisa que la desaparició de la casa Van der Driesche seria una pèrdua insubstituïble
Fa 45 anys que José Antonio Martínez Lapeña i l’eivissenc Elías Torres finalitzaren una construcció que ahir va rebre un colp en algun dels seus elements més simbòlics. La casa Van der Driessche és per als experts paradigma d’una època i el seu context.
La casa és símbol d’una Eivissa bucòlica dels 60 i 70. Respecta l’arquitectura tradicional eivissenca i amb les seves punxes o els angles aguts més alts i característics es posa sobre el mar, l’horitzó.
D’original composició geomètrica, la casa Van der Driesche va ser també el punt d’arrencada d’una manera d’orientar les edificacions de Martínez Lapeña i Torres arreu del món
Estem davant d’una construcció que manté en suspens a la comunitat d’arquitectes, no tan sols local. Tot i que ara ha patit uns danys per incompliment de la suspensió de l’ordre d’enderrocament, encara seria recuperable si l’administració decideix protegir-la per tractar-se d’una obra contemporània molt ben catalogada.
Després de l'accident, s'han desallotjat els habitatges que estan també situats davall el penya-segat
Les grans dimensions del roc, d'uns 5 metres de diàmetre i un pes aproximat de 7 tones, han dificultat les feines, que han durat més de 10 hores
Les fulles queden picades i s'umplen de petits forats causats per aquest insecte
Avui, ja recuperada i quinze anys després d'aquell procés que la va marcar de per vida, insisteix en la importància de la prevenció