Illes Balears
L’escultora mallorquina Amparo Sard crea el primer NFT tàctil
El resultat és una escultura 100% virtual, però que es pot sentir al tacte per mitjà de la tecnologia hàptica
21/02/2022
Els simuladors 3D hàptics i hologràfics de l’escola universitària ADEMA normalment es fan servir a les classes d’odontologia per fer pràctiques mitjançant realitat virtual. Però, hi han trobat un nou ús en el món de l’art. L’artista Amparo Sard ha fet servir aquesta tecnologia per desenvolupar la seva darrera obra digital. Un autoretrat hàptic.
“La tecnologia hàptica és una aplicació a la realitat virtual on, a més de tenir una il·lusió òptica, tenim una il·lusió tàctil, una percepció tàctil virtual”, explica el president del patronat d’ADEMA, Diego González.
L’artista Amparo Sard ha aprofitat aquests simuladors per modelar un bust amb la seva fesomia. Parlam d’una metamatèria, un material que només existeix a la realitat virtual, però que gràcies a aquesta tecnologia es pot experimentar de manera tàctil.
Aquesta obra d’art té una relació directa amb la ‘blockchain’, els NFT (Non-Fungible Token) i el metavers, conceptes que en aquests darrers mesos han guanyat molta força. I és que no es té coneixement que s’hagi desplegat abans un token no fungible que es pogués percebre amb el sentit del tacte. Així, Sard i ADEMA marquen un precedent en la construcció dels metaversos: realitats paral·leles construïdes en entorns completament virtuals.
“A partir de la tecnologia hàptica podem percebre arxius hologràfics no només de manera visual o sonora, sinó que els podem sentir al tacte, sigui una escultura o qualsevol obra d’art”, afegeix González.
No és ciència-ficció, és una realitat. Hologràfica, però real. Amparo Sard exposarà el seu ‘Autoretrat hàptic’ aquesta setmana a la fira ARCO de Madrid, dins la col·lecció de la galeria Baró. I serà la primera vegada, que s’hi podrà veure un treball com aquest.
21/02/2022
Comentaris:
(*) Camps obligatoris
Amplien a totes les carreteres de Mallorca la recerca dels fugitius de Capdepera
A més de la zona del Llevant, també els cerquen al Raiguer amb mitjans terrestres
